INVASIÓ AL METRO

La Claudia va anar de bon matí a l’estació de metro com cada dia, per anar a la feina que estava una mica lluny de casa seva. Com cada vegada, la Claudia va saludar a la gent que sempre veía:
- Hola Pep, com estàs? -va saludar la Claudia.
- Bon dia Claudia, què guapa estàs! -va contestar el Pep.
- Ai gràcies, que tinguis un bon viatge! -va dir alegrement ella.
La Claudia es va sentar perquè ja feia una bona estona que estava allà i ja no quedava ningú que ella conegués.
De cop i volta, el metro es va parar enmig d’un túnel on no es veia gairebé res del voltantg. Es van començar a sentir uns sorolls estranys que semblava que provenien de la part de dalt del vehicle.
- Què està passant? -es van posar a cridar la gent del vagó.
Per les finestres es començaven a veure braços i cames, amb la roba trencada, que eren de color verd. Se sentien crits com de mort vivent horrorosos.
- Són zombies! –va cridar la Claudia.
Els zombies van entrar al metro en estampida tot cridant:
- Peeedra Lilaaa… Peeedra Lilaaa…
Involuntariament, la Claudia es va tocar un collaret lila que tenia penjat al coll.
Un dels zombies ho va veurei s’hi va acostar per agafar-li. La Claudia va tirar enrere però va caure al terra, i quan el zombie ja havia agafat el collaret, la Claudia es va adonar de que el coneixia:
- Roc, però si ets tu! -va exclamar la Claudia.
De cop i volta, el zombie que estava atacant a la Claudia es va transformar en humà normal i va deixar caure el collaret lila. Aquest es va trencar deixant anar un fum del mateix color que va fer que tothom es desmaiés al mateix temps que els zombies es transformaven en persones normals que no sabien què havia passat.
Quan la Claudia es va despertar, no se’n recordava de res. Va baixar del metro i es va dirigir cap a la seva feina.
L’únic record que va quedar d’aquella “trobada especial” van ser quatre trossos de pedra lila al terra del metro número cent-quinze de la línea groga, que d’aquí poc serien escombrats i tirats.