Autor/a
lluna
Categoria
Relat lliure
USUÀRIA DE TMB
Trontollant i amb molta cura pujo a l’autobús. Està ple i com que vaig coixa miro d’agafar-me fort a la barra. Veig un jove assegut i li demano si em pot cedir el lloc perquè tinc el peu ferit. El noi, sorprès i de males maneres, em diu que està lesionat.
- Ensenya’m la lesió –li dic.
- No te jode, la vieja esta --respon ell.
Tot i així, el xicot, entre emprenyat i blasfem no para de murmurar i queixar-se en veu alta. Crec que està molest que una dona gran se li hagi enfrontat o qüestionat. De totes maneres, mentre remuga i posa cara de pocs amics, s’arremanga un bocí del camal del pantaló i mostra una petita rascada al turmell.
- Això? Si és no res. Quin poc aguant! -dic jo.
Però el jove segueix fent l’orni i cada vegada es mostra més i més irritat. D’aquesta manera, entre el sacseig de l’autobús i les frenades brusques, acuso la meva poca estabilitat estant de peu. És per això que, curant-me en salut m’aferro amb ganes a un respatller de seient per no caure; però el noi en cap cas s’aixeca. El bus H12 segueix la ruta i jo continuo timbalejant fins al meu destí.
- Ensenya’m la lesió –li dic.
- No te jode, la vieja esta --respon ell.
Tot i així, el xicot, entre emprenyat i blasfem no para de murmurar i queixar-se en veu alta. Crec que està molest que una dona gran se li hagi enfrontat o qüestionat. De totes maneres, mentre remuga i posa cara de pocs amics, s’arremanga un bocí del camal del pantaló i mostra una petita rascada al turmell.
- Això? Si és no res. Quin poc aguant! -dic jo.
Però el jove segueix fent l’orni i cada vegada es mostra més i més irritat. D’aquesta manera, entre el sacseig de l’autobús i les frenades brusques, acuso la meva poca estabilitat estant de peu. És per això que, curant-me en salut m’aferro amb ganes a un respatller de seient per no caure; però el noi en cap cas s’aixeca. El bus H12 segueix la ruta i jo continuo timbalejant fins al meu destí.