Cavaller de la línia vermella

Vet aquí que una vegada hi havia un cavaller pels carrers de Barcelona. Tothom que el veia per l'Eixample se'l quedava mirant amb ulls encuriosits, ja que el personatge semblava sortit d'un conte. Sobre el seu cap portava un casc brillant de metall i a les seves mans una llança i un gran amb una gran creu vermella. Per la manera en què caminava, semblava que buscava alguna cosa. Una senyora que passava per allà es va aturar i li va preguntar que volia, afegint que caminant d'aquella manera estrepitosa estava espantant a tots els coloms.
- M'han cridat perquè lluites contra un drac a... - El cavaller va emmudir i va desenrotllar un pergamí que portava. Aquest va rodolar per terra deixant veure una gran llista de llocs i noms. - Ah, sí! - Va exclamar. - Al Regne Roig d'Urquinaona.
- No voldrà dir vostè a la parada d'Urquinaona? En aquest cas, agafi la línia groga fins allà i faci transbord cap a la línia vermella. La senyora va assenyalar les escales a l’altre cantonada de la plaça que es dirigien al metro.
El cavaller va agrair les indicacions i va baixar les escales que li havien assenyalat. Sant Jordi va decidir pujar al metro que arribava, adonant-se massa tard de que havia perdut la seva llança. En entrar al vagó, es va veure envoltat d'una gran multitud i de sobte es va adonar que no tenia cap idea de com acabaria amb la bèstia que havia de matar.
- Què va vostè a enfrontar-se a un drac? Li va preguntar una noia que estava al seu costat.
- Així és, però suposo que s'haurà adonat que he perdut la meva llança.
- Ha provat mai de llegir als dracs alguna novel·la? Li va dir la noia, buscant alguna cosa a la seva bossa.
- Una novel·la? Va preguntar ell, estranyat.
- Potser els dracs sempre estan sempre tan enfadats perquè mai ningú es pren la molèstia de llegir-los bona literatura.- Va dir la noia mentre li donava un llibre.
El metro es va aturar a Passeig de Gràcia i la noia es va baixar mentre li desitjava molta
sort. El cavaller va mirar el llibre. Ell mai no havia tingut temps de llegir-ne un. Les històries que ell coneixia eren les que li havien explicat de petit els seus pares. La idea semblava irracional, del poc que sabia de llibres, estava prou segur que ningú havia guanyat a un drac amb un, i molt menys ningú havia arribat a matar-ne cap. Però havent perdut la seva llança, va pensar que era la millor opció que tenia. Abans de tenir temps de donar-li una ullada al llibre, aquell cartell que l'havia acompanyat tot el viatge va anunciar un nom que va reconèixer ràpidament, "Urquinaona". Les portes es van obrir i sense pensar-s'ho dos cops es va dirigir cap a la línia vermella.
Un cop va arribar a l'andana on passava el metro de la línia, amb cartells vermells que decoraven el fosc interior, el va veure. De la foscor del túnel emergia una figura que ell ja coneixia d'enfrontaments anteriors. Amb un greu rugit un drac va sortir del túnel causant la commoció d'aquells que es trobaven a la parada. Dels queixals de la bèstia va començar a sortir una flamarada mentre corria ràpidament cap al nostre estimat cavaller. Ell va apropar una mà cap al drac que sorprès, es va quedar parat mirant-lo. Sant Jordi li va ensenyar el llibre que duia a les mans i es va asseure a l'andana
obrint la novel·la sobre les seves cames. Va començar a llegir. A cada paraula que pronunciava, el drac s'apropava més a ell fins que va quedar estirat sobre les vies i a cada frase a la parada de la línia la línia vermella, van començar a créixer roses.