Autor/a
otneina
Categoria
Relat lliure
El camí a la Pau era llarg
Línia groga. Vaig agafar el metro a Maragall. Feia molta son aquella tarda. Per sort vaig trobar un seient al costat de la finestra. Hi vaig recolzar una mica el cap, volia tancar els ulls. Havia d’anar fins a la Pau. Tenia una bona estona per davant per fer una mica de la migdiada que no havia pogut fer.
En arribar a Joanic, van seure al meu davant dos homes que, ben bé podien ser pare i fill. Vaig obrir un ull, però ràpidament, el vaig tancar per seguir dormint. Em va despertar la la seva conversa, que s’anava animant per moments.
Jo crec que, com a mínim, ha de ser de cinquanta en amunt…
El home més gran, el de la barba blanca, que per cert, tenia un puntet d’atractiu, deixava anar aquesta frase, com si li anés la vida en ella. Jo vaig seguir fent veure que dormia, però començava a estar una mica pendent d’allò que deien.
N'estàs segur? Vols dir que no serà massa gran?
L’home més jove se’l va mirar com si l'acabés de conèixer. Allò que li estava dient semblava no lligar amb la seva manera de ser. Jo, cada segon que passava, estava més enganxada a la conversa, no donava crèdit, com el noi més jove, de la frescura amb la que l’home de la barba anava dictant sentència.
N’he tingut ja més d’una entre trenta i quaranta i no m’han acabat de fer el pes. De fet, la que tinc ara de trenta-dos….
No les trobes bé?
Doncs no. No m’han acabat de fer el pes, per això ara et dic que tinc molt clar que de cinquanta en amunt. Ja l’estic buscant…
Pensa que ja no ets cap criatura. A més, segons com, no són tan bones com et volen fer creure…
No sé si escoltar-te Joaquim. No et reconec amb tanta reticència envers el que t’estic dient… Ho he pensat i repensat molt…
La conversa es posava interessant i no volia que aquells homes es sentissin observats i canviessin de tema, o pitjor encara, que canviessin de seient. La veritat és que l’home de la barba blanca m’havia agradat.
Bé, si tu ho dius… Sempre has estat una persona amb seny. Els teus motius tindràs…
I tant, ja et dic que ho he pensat molt i molt. De fet, no m’agradaria que passés d’aquest cap de setmana.
Si, si, ja veig que va de debò…
La meva curiositat anava creixent per moments. Tenia ganes de saber si l’home de la barba blanca acabaria per dir si l’estava buscant per Tinder, per qualsevol altre aplicació, o bé si ja hi tenia l’ull posat en alguna. El noi jove va semblar recollir els meus dubtes.
I ja saps on la trobaràs abans de dissabte? El cap de setmana comença demà passat…
Ja t’he dit que fa temps que em volta pel cap i ja gairebé l’he triat.
I la teva dona, ja ho sap? Tu creus que s’ho prendrà bé?
Ni bé ni malament, però és el que he decidit i ja s’ho trobarà…
Em costava mantenir els ulls tancats. Estava al.lucinant per tot el que anava escoltant.
Tot d’una, l’home de la barba blanca agafa el mòbil i es posa a buscar. Estava a punt de sortir de dubtes…
Mira, veus, aquesta del Media Markt està d’oferta fins dissabte, el preu m’està bé i la mida també.
Jo la segueixo trobant una mica massa gran…
En arribar a Ciutadella, els dos homes van baixar. Jo vaig seguir dormint.
En arribar a Joanic, van seure al meu davant dos homes que, ben bé podien ser pare i fill. Vaig obrir un ull, però ràpidament, el vaig tancar per seguir dormint. Em va despertar la la seva conversa, que s’anava animant per moments.
Jo crec que, com a mínim, ha de ser de cinquanta en amunt…
El home més gran, el de la barba blanca, que per cert, tenia un puntet d’atractiu, deixava anar aquesta frase, com si li anés la vida en ella. Jo vaig seguir fent veure que dormia, però començava a estar una mica pendent d’allò que deien.
N'estàs segur? Vols dir que no serà massa gran?
L’home més jove se’l va mirar com si l'acabés de conèixer. Allò que li estava dient semblava no lligar amb la seva manera de ser. Jo, cada segon que passava, estava més enganxada a la conversa, no donava crèdit, com el noi més jove, de la frescura amb la que l’home de la barba anava dictant sentència.
N’he tingut ja més d’una entre trenta i quaranta i no m’han acabat de fer el pes. De fet, la que tinc ara de trenta-dos….
No les trobes bé?
Doncs no. No m’han acabat de fer el pes, per això ara et dic que tinc molt clar que de cinquanta en amunt. Ja l’estic buscant…
Pensa que ja no ets cap criatura. A més, segons com, no són tan bones com et volen fer creure…
No sé si escoltar-te Joaquim. No et reconec amb tanta reticència envers el que t’estic dient… Ho he pensat i repensat molt…
La conversa es posava interessant i no volia que aquells homes es sentissin observats i canviessin de tema, o pitjor encara, que canviessin de seient. La veritat és que l’home de la barba blanca m’havia agradat.
Bé, si tu ho dius… Sempre has estat una persona amb seny. Els teus motius tindràs…
I tant, ja et dic que ho he pensat molt i molt. De fet, no m’agradaria que passés d’aquest cap de setmana.
Si, si, ja veig que va de debò…
La meva curiositat anava creixent per moments. Tenia ganes de saber si l’home de la barba blanca acabaria per dir si l’estava buscant per Tinder, per qualsevol altre aplicació, o bé si ja hi tenia l’ull posat en alguna. El noi jove va semblar recollir els meus dubtes.
I ja saps on la trobaràs abans de dissabte? El cap de setmana comença demà passat…
Ja t’he dit que fa temps que em volta pel cap i ja gairebé l’he triat.
I la teva dona, ja ho sap? Tu creus que s’ho prendrà bé?
Ni bé ni malament, però és el que he decidit i ja s’ho trobarà…
Em costava mantenir els ulls tancats. Estava al.lucinant per tot el que anava escoltant.
Tot d’una, l’home de la barba blanca agafa el mòbil i es posa a buscar. Estava a punt de sortir de dubtes…
Mira, veus, aquesta del Media Markt està d’oferta fins dissabte, el preu m’està bé i la mida també.
Jo la segueixo trobant una mica massa gran…
En arribar a Ciutadella, els dos homes van baixar. Jo vaig seguir dormint.