Autor/a
Akhetaton
Categoria
Relat lliure
Jesucrist ha ressuscitat!
Per captar la benevolència del lector en posar un títol estrafolari com aquest, hem de començar explicant, ni que sigui un xic, d’on surt. L’objecte que narrem és una trucada en broma sobre la resurrecció de Jesucrist. Estàvem en el bus i en calma a la una de la matinada. El mòbil truca i de cop rebem un breu i inquietant missatge: Jesús ha ressuscitat!
Després d’un atrafegat dia de treball, només desitgem tornar a casa. En rebre la notícia, el seient ens va gran, se’ns fa un nus a la gola i pensem que no tindria que ser perquè tothom són gent cansada de la feina. Els babaus no es pregunten si els altres poden compartir una animalada com és la resurrecció del Jesús històric, de qui no es coneix gairebé res?
En el fervor de les creences hom ha pensat que això és dogma i que no acceptem aquests temes horripilants. Prenem com a estrafolari el càstig dels Roman a la creu en l’antiga Jerusalem?
Mirem-ho així, durant segles ens han fet creure que la creu tenia dos eixos: el vertical on depositaven el cos i el transversal on clavaven les mans al Jesús històric. A mesura que hem guanyat coneixement sobre els Romans de l’època, hem sabut que la creu original era en forma d’aspa. Les fonts històriques no són gairebé concloents ni definitives pel que fa a les formes que tenien les creus on clavaven els ajusticiats per un motiu o altre. Ara els especialistes que ho treballen han imposat entre d’altres formes la creu de tau, la lletra te de l’alfabet grec antic. Ens podem refiar d’aquests galifardeus, que les han fet cognitivament de tots els colors durant milers d’anys?
No ens en fem càrrec de la resurrecció dels humans, perquè no estem inclinats a imposar una interpretació sagrada (en diuen exegesi bíblica). Tanta manipulació per maldat no és gens bona. És la única intenció beure’s l’enteniment de tothom amb aquesta extravagància?
El viatge es presenta tranquil i suggeridor. Moltes vegades cada hora del dia representa una activitat molt diferent i avui en aquests moments tot porta a recollir-nos en reflexió interior. Si ens adonem que ara es qualifiquen aquests temes com a punyents, copsem que fa només un segle llarg, la Inquisició ens cauria al damunt per heretges. I coneixem com les gastaven en qüestions herètiques de fe i creença!
Sempre l’entusiasme de les pròpies creences ha de respectar als demés i encara més el descans dels altres passatgers de matinada quan ens miren encuriosits. Tan importants resulten certes creences com per acabar molestant de mala manera si posem molt males cares? Què passa per la ment d’algú a altes hores de la nit perquè pugui molestar? Les creences poden esperar unes hores i no irrompre abans de guardar descans?
Ens acostem a la destinació final. Ara passat un temps, els passatgers que ens envolten tornen a anar a la seva en aquestes hores de la nit, però recorden que fa uns instants van copsar que alguna cosa seriosa m’estava inquietant. Alguna història especial, molt especial, van copsar reflectida en la rara cara que posava mig dormit.
Només cal afegir que l’entusiasme de les creences d’alguns no tenen que rebregar ni les d’altres, ni molestar en el degut descans del treballador. El merescut descans ha de permetre renovar energies i no acabar en una violenta irrupció de matinada, objecte d’un escabrós tema. Així és com un hom ha de contemplar el respecte al repòs. Anem a descansar a casa. Les cabòries es dissipen tenint a tocar el llit. Algú riurà en el Més Enllà, Jesús ha ressuscitat!
Després d’un atrafegat dia de treball, només desitgem tornar a casa. En rebre la notícia, el seient ens va gran, se’ns fa un nus a la gola i pensem que no tindria que ser perquè tothom són gent cansada de la feina. Els babaus no es pregunten si els altres poden compartir una animalada com és la resurrecció del Jesús històric, de qui no es coneix gairebé res?
En el fervor de les creences hom ha pensat que això és dogma i que no acceptem aquests temes horripilants. Prenem com a estrafolari el càstig dels Roman a la creu en l’antiga Jerusalem?
Mirem-ho així, durant segles ens han fet creure que la creu tenia dos eixos: el vertical on depositaven el cos i el transversal on clavaven les mans al Jesús històric. A mesura que hem guanyat coneixement sobre els Romans de l’època, hem sabut que la creu original era en forma d’aspa. Les fonts històriques no són gairebé concloents ni definitives pel que fa a les formes que tenien les creus on clavaven els ajusticiats per un motiu o altre. Ara els especialistes que ho treballen han imposat entre d’altres formes la creu de tau, la lletra te de l’alfabet grec antic. Ens podem refiar d’aquests galifardeus, que les han fet cognitivament de tots els colors durant milers d’anys?
No ens en fem càrrec de la resurrecció dels humans, perquè no estem inclinats a imposar una interpretació sagrada (en diuen exegesi bíblica). Tanta manipulació per maldat no és gens bona. És la única intenció beure’s l’enteniment de tothom amb aquesta extravagància?
El viatge es presenta tranquil i suggeridor. Moltes vegades cada hora del dia representa una activitat molt diferent i avui en aquests moments tot porta a recollir-nos en reflexió interior. Si ens adonem que ara es qualifiquen aquests temes com a punyents, copsem que fa només un segle llarg, la Inquisició ens cauria al damunt per heretges. I coneixem com les gastaven en qüestions herètiques de fe i creença!
Sempre l’entusiasme de les pròpies creences ha de respectar als demés i encara més el descans dels altres passatgers de matinada quan ens miren encuriosits. Tan importants resulten certes creences com per acabar molestant de mala manera si posem molt males cares? Què passa per la ment d’algú a altes hores de la nit perquè pugui molestar? Les creences poden esperar unes hores i no irrompre abans de guardar descans?
Ens acostem a la destinació final. Ara passat un temps, els passatgers que ens envolten tornen a anar a la seva en aquestes hores de la nit, però recorden que fa uns instants van copsar que alguna cosa seriosa m’estava inquietant. Alguna història especial, molt especial, van copsar reflectida en la rara cara que posava mig dormit.
Només cal afegir que l’entusiasme de les creences d’alguns no tenen que rebregar ni les d’altres, ni molestar en el degut descans del treballador. El merescut descans ha de permetre renovar energies i no acabar en una violenta irrupció de matinada, objecte d’un escabrós tema. Així és com un hom ha de contemplar el respecte al repòs. Anem a descansar a casa. Les cabòries es dissipen tenint a tocar el llit. Algú riurà en el Més Enllà, Jesús ha ressuscitat!