Música al metro

La Clàudia està escoltant Te Daré de Bad Gyal mentre es mira les ungles. Avui ha decidit fer-se les més llargues i creu que li queden increïbles. Potser es podria haver posat alguns brillants més, però llavors pensa que li costaria fer-se el eyeliner als matins. Les seves grans arracades li repiquen els auriculars i ella mou tímidament els malucs anhelant estar a una discoteca per poder ballar.
Al seu costat seu el Genís que escolta The Night We Met. Amb els seus auriculars negres abaixa el cap i pensa que no se’n podrà sortir. Acaba de perdre a l’amor de la seva vida i no sap què fer. Mira al buit i es pregunta que podria haver canviat perquè les coses fossin diferents. Encara té de fons de pantalla aquella foto que es van fer el dia que van anar a la platja. Se la veu tan feliç, tan enamorada. No sap que ha passat. Lluita per no plorar en públic, li fa massa vergonya.
Al seu davant la Montse s’adona que un noi plora, però com està tan concentrada escoltant el nou capítol de Crims decideix no fer cas i deixar-se emportar per la trama. L’home que presumptament va matar a la seva dona està sent interrogat pels policies i l’han enxampat mentint. Ella sempre ha cregut que seria molt bona policia, però es conforma sent secretaria d’una gran empresa, li encanta ficar-se dins aquest món ni que sigui superficialment a través d’un pòdcast.
L’Hugo tremola dos seients al seu costat. S’ha posat la seva playlist feliç especial, però ni tan sols Fireworks de Katy Perry aconsegueix treure-li del cap el que acaba de passar. Acaba de sortir de l’hospital on van ingressar a la seva mare fa quatre setmanes. Avui el metge se l’ha emportat a una sala per dir-li que segurament ella no sortirà d’allà. Està marejat i la música li trontolla; l’únic que desitja és no desmaiar-se allà mateix.
En Guillem està dret perquè té massa energia per seure ara mateix. Mentre escolta Lovefool, no pot evitar que li ballin els peus. Somriu com mai. S’acaba de donar el seu primer peto amb el noi amb el qual està quedant. Pensava que després del divorci no se’n sortiria, però torna a estar perdudament enamorat com quan era adolescent. Pensa que podria estar ballant un dia sencer, fins i tot dos.
L’Aran i la seva mare acaben d’entrar al vagó. L’Aran fa una estona que mira La Patrulla Peluda al mòbil de la seva mare; ella descansa recolzada a la barana després d’un dia de fer tasques. El nen està capficat en com els gossos intenten salvar un gat que s’ha quedat atrapat en un arbre. La seva mare el mira i li fa un dolç petó al cap.
L’Andrés acaba d’entrar. Té les mans plenes de pintura i només vol arribar a casa per dutxar-se i menjar un plat calent. No escolta res perquè els auriculars que havia trobat pel carrer se li han trencat. Recolza la seva motxilla a terra i decideix tancar els ulls, imaginant com arriba a la seva llar, veu als seus fills i dorm una estona al seu llit.
La Júlia seu al lloc que ha quedat lliure al costat de la porta. Està escoltant Master Of Puppets a gran volum pels seus cascos. Vol cridar; cridar tan fort com la veu li permeti. Està tan enfadada que pensa a pegar l’home que seu al seu costat. Ja és la tercera vegada que es baralla amb la seva germana aquesta setmana i a sobre fa res li ha caigut tot el cafè per sobre. Intenta respirar profundament i exhalar tal com li va ensenyar la psicòloga.
Cadascú escolta la seva pròpia cançó. Un món únic per cada individu. Però durant uns minuts, asseguts anònimament al metro, estan tots junts.