Era mala sort? Era rutina? Jo crec que una mica de tot plegat. Hi havia una constant en la meva vida. I era, estar arribant a la parada de l’autobús o...
Era un vespre d’un dimecres ventós. Els arbres de la ciutat s’abraonaven l’un contra l’altre, en una dansa macabra i perillosa. En Juli esperava com c...
A sota terra el temps es dissol. Al metro l’aire és espès, reciclat, carregat de suor i electricitat de mil vides que no es tocaran mai. El vagó griny...
Pujo a l’autobús a les nou, a Gran Via amb Pau Claris. Sé que el metro és més ràpid i que, si vull arribar a temps a la reunió que tinc d'aquí a mitja...
“¡Acción!” Maggie y yo nos asustamos justo al poner el pie en el arcén y oír ese grito amplificado por un megáfono que sujetaba el director de la pelí...
Vull agrair públicament l’actuació del senyor Martí, el cap d’estació d’El Coll - La Teixonera, el passat dilluns. I no se m’acudeix millor manera que...
I allà al tercer vagó de la línia groga va succeir allò inesperat. Totes les pantalles es van fondre a negre, però ningú es va adonar, tothom reaccion...
La Laia feia tard. El panell de la parada indicava que el bus arribaria en tres minuts, però a Barcelona els tres minuts són una hipòtesi optimista. V...
No em puc moure. Estic atrapat. Estic dins un vagó de metro, de nit, amagat. Ningú em pot veure. Tampoc ningú ho intenta, molts miren el mòbil, altres...
Vaig descobrir la línia per casualitat, una tarda d’agost en què la ciutat semblava feta de vapor. A la parada no hi havia marquesines ni plànols, nom...