Cogía el metro todos los días a la misma hora y al mismo tiempo un antiguo compañero de trabajo también. A este compañero yo no le caía bien y con el ...
Poc a poc vaig anar entreobrint els ulls. Per un moment no sabia on em trobava. Vaig mirar a banda i banda del vagó; estava sola. Em devia haver queda...
Me despierto…o ¿estoy dormido? No, estoy despierto. Me levanto. Todo está a oscuras, como cada mañana. Me preparo el café y la taza se escurre entre m...
Com cada tarda després d’un dia de feina, entra al tramvia i s’esmuny entre la gent per arraconar-se i desaparèixer del tràfec del món. Se submergeix ...
Hay algo en los andenes que casi a medianoche estan vacíos que hace que la ciudad parezca distinta, como si Barcelona guardara un secreto que solo r...
Arribo a Plaça Catalunya. La primera vegada que vaig pujar al
metro, anava en cotxet i les seves rodes el van trepitjar. Veníem de
l'Avinguda de la ...
Cada matí camino fins al final de l’andana on s’atura la tercera porta del tercer vagó. Arribo a la mateixa hora, només amb un cafè al cos i el metro ...
L'estrèpit metàl·lic del metro de Barcelona era un batec constant a la ciutat, i aquell matí de tardor, la Línia 3 semblava més viva que mai. Carme es...