El cel és gris, a punt de plorar. No agafo el paraigua, no tinc res a perdre. Camino una illa fins a la parada d’Urgell amb una sensació estranya, com...
Era dilluns i arribava tard a treballar, com de costum. Estava fora l’estació de metro esperant per validar el tiquet, darrere d’una senyora que no de...
No validó su tarjeta, pero llegó al andén de la L4 con la confianza de quien tiene un abono trimestral en la mirada. Era un chucho color canela, de es...
Tot estava bé: érem el Martí i jo, contents, llegint com cada matí, aprofitant que la primavera havia arribat i, amb ella, la possibilitat de treure l...
El día que lo conocí llovía a cántaros. Yo andaba distraída con mis pensamientos, repasando la larga lista de quehaceres y obligaciones cuando, sin sa...
La xafogor de la ciutat m’escanya com una serp de foc. M’he vestit de carrer per anar a la feina. No hi ha codi de vestimenta, pots anar com vulguis. ...
Una chica llamada Daniela un día tomó e metro para ir a la casa de su tía. Cuando ya estaba dentro se encontró a dos de sus mejores amigos, eran melli...
Un dimarts a la tarda, després de sortir de l’institut, vaig decidir tornar en Bicing. És una manera ràpida d’anar a casa. Aquell dia semblava una tar...