El andén estaba lleno, pero nadie parecía estar realmente allí. Las pantallas anunciaban retrasos con la misma calma de siempre, como si el tiempo no ...
Cada matí, el metro de Passeig de Gràcia era un univers paral·lel, ple de passos precipitats i portes que es tancaven amb un xoc metàl·lic, però per a...
I
Me llamo Gabriel, he viajado a la ciudad mediterránea de Barcelona en pleno verano, en busca de la sanación de mi espíritu. Soy escritor y hace tie...
Alberto es un enfermo de esquizofrenia, un Goliat, alto, corpulento y desaliñado; pero su mentalidad es la de un niño de primaria que se deleita con l...
Vagabundeo por la noche estrellada iluminada por la luna llena, al igual que Ulises en la Odisea, con un fuerte dolor de cabeza y el estómago revuelto...
Quan aquell matí les portes del primer vagó de la Línia 9 a Torrassa es van obrir res semblava diferent de qualsevol altre dia. Davant meu hi havia un...
Nos enamoramos en la L1, aunque ninguno subió ese día pensando que podía pasar. Fue entre Urquinaona y Marina, en ese tramo donde el metro va lleno pe...
L’autobús nocturn passa quan la ciutat ja ha abaixat la veu. El N17 arriba amb retard, com sempre, però ningú protesta: a aquestes hores, el temps tam...
Al metro, el temps no corre: s’arrossega. A l’andana de la L3, les rajoles fan olor de pols antiga i d’un perfum que algú va deixar enrere fa cinc min...