Quan vaig arribar a Barcelona, no t’enganyaré, renegava moltíssim. Pujava al metro i sempre anava ple. Ja quan arribava a Plaça Espanya o Plaça Catalu...
Us aviso: no em creureu!
Però, qui sap?. Potser resultarà que us ha passat alguna cosa semblant o penseu que és d’allò més quotidià que succeeixi tal...
A trenc d’alba, quan la ciutat encara badalla i els semàfors parpellegen com ulls adormits, les bicicletes AMBici de la xarxa TMB es desperten, amb un...
Aquella mañana estaba especialmente tranquilo. No era lo habitual, así que hice algo que solo hago cuando el mundo parece menos hostil de lo normal: q...
Quizás los túneles sean oscuros y en su interior escondan vidas ocultas, los vagones seleccionen a sus pasajeros diariamente y miles de identidades an...
Ara ja només faltaven dos minuts per les dues hores. És molt curiós com, des de la perspectiva humana, el temps pot ser realment tan relatiu. Els prim...
Sempre m’han fet molta ràbia les persones que corren per agafar el metro. Com a mínim a Barcelona. Tenint en compte que d’un comboi a l’altre no passe...
Yo solo iba al metro un lunes cualquiera para ir al trabajo.
Ese día, mi mujer iba a hacer espaguetis para comer y quería adelantar curro, por eso f...
Lucas acababa de empezar a estudiar Magisterio en la universidad de Barcelona. Siempre había querido ser profesor. En su dieciocho cumpleaños sus padr...
La primera vez tenía ocho años y un bocadillo de nutela a medio comer.
Subió en Sagrada Família de la mano de una mujer que supongo era su madre, aun...