EL CORONAVIRUS I L'AGULLA MÀGICA

Valeria

Estava a casa amb els meus pares, jugant al Dobble per tercera vegada aquella tarda. De sobte van trucar a la porta.


-Toc! Toc!


-Qui és? -va dir el pare amb un somriure.


-Soc l'àvia! -es va sentir a l'altra banda.


-Àvia! Àvia! -vaig cridar.


L'àvia va entrar com sempre amb un somriure, però la cara li va canviar quan va començar a explicar:


-He sabut per aquella aplicació del mòbil...


-Internet? -va preguntar-li la mare.


Sí, això, Internet! -no vaig poder evitar riure. L'àvia va continuar-. M'he assabentat que hi ha un virus nou i es diu Coronavirus. Ja ha afectat molta gent, fins i tot alguns han mort! Per això us heu de quedar a casa i només els pares poden sortir a fer la compra.


En aquell moment em vaig sentir trista, enfadada i també vaig sentir una mica de por. No sabia què podria passar amb aquell virus. Potser passaria ràpidament, o potser trigaria temps a desaparèixer.


La situació es va allargar més temps del que pensàvem.


Uns mesos després finalment vam començar a poder sortir, però tot i això havíem d'anar amb molt de compte, i portar mascaretes quirúrgiques anéssim on anéssim.


Una tarda de juny va arribar el Coronavirus a casa, muntat en un paquet que havien enviat per correu. Només entrar per la porta el paquet, el Coronavirus va saltar del paquet i va anar a parar al nas del meu pare. El meu pare va començar a trobar-se malament, li costava respirar i tenia molta febre. Vam trucar a urgències i ens van dir que es tractava sense cap dubte de Coronavirus i que el meu pare s'havia d'aïllar per no contagiar a ningú. Em vaig sentir molt afligida pel meu pare.


Aquella nit vaig dormir amb la mare i el meu pare va haver de dormir sol en una altra habitació. Durant uns quants dies vam haver de mantenir les distàncies amb el pare. Tota precaució era poca per evitar el contagi!


No sabia com acabar amb aquell virus que feia tant de mal a tanta gent.


Un matí jo estava asseguda al sofà i de sobte, no sé com, va aparèixer una agulla de cosir sobre la taula, portava lligat un fil. Vaig seguir el fil per tot el menjador, i en arribar al seu final no hi havia res. Vaig agafar l'agulla i, sense saber per quina raó, vaig tornar a mirar el final del fil, però aquesta vegada a través del petit forat de l'agulla. A la punta del final del fil vaig poder observar un petit puntet blau. Sense l'agulla no es veia res al fil, però en tornar a mirar a través del forat, es podia veure aquell puntet blau. Em vaig apropar més per tal d'observar-lo i em vaig adonar que tenia forma de virus. No podia tractar-se d'altra cosa que el Coronavirus. Vaig fixar-me molt bé d'on era exactament el virus, vaig apartar l'agulla, i, sense perdre de vista la posició exacta, vaig clavar-li l'agulla i va començar a sortir sang. Aquella agulla era màgica! Havia matat el  Coronavirus!


Va aparèixer el meu pare al menjador explicant que de cop ja es trobava bé. Estranyat pel que acabava de passar-li, va encendre la tele per poder veure les notícies sobre el virus. A la tele va aparèixer una noia que començava a explicar:


-Molta gent està sorpresa perquè tots els malalts de Coronavirus de tots els països s'han curat alhora. La pandèmia s'ha acabat. El virus ha desaparegut del planeta!


En escoltar la notícia, em vaig girar cap al coronavirus que acabava de punxar. Sorpresa, vaig veure que de la sang del virus havien crescut roselles, just allà, al mig del menjador. En vaig agafar una i, amb un petonet,  vaig regalar la floreta al meu pare.

Categoría de 8 a 12 años. CEIP Joan Perich i Valls