Doppelgänger
Una noia ja independent viu sola a la seva casa. Cada nit, després d'arribar del metro de passeig de Gràcia i fer el transbord pels seus interminables passadissos, acostuma a veure la televisió fins que l'afecti la son.
Aquella nit era freda, el desembre acabava d'arribar i la dona estava mirant la televisió com qualsevol altra nit. El programa semblava un reportatge de terror. Parlava sobre una espècie de clon malvat d'un mateix.
― No m'imagino com seria la meva vida si això fos real.
El programa explicava que aquest doble, anomenat "Doppelgänger" en alemany, és una còpia quasi exacta de la persona que el veu. L'única cosa distingible és la seva personalitat. Intenta fer-se passar per la persona de la qual ha pres forma, però no sempre li funcionarà.
― Aquestes llegendes cada vegada són més de conte.
La dona va apagar la televisió i es va dirigir al lavabo. Mentre tancava la porta del lavabo, li va semblar veure una espècie de rostre humà.
"M'està afectant el somni", pensà ella.
En sortir del lavabo va fer un cop d'ull al lloc on havia vist la figura humanoide. I, per la seva sorpresa, encara era al mateix lloc. Una cara igual a la seva, i un cos també. Els pèls se li van posar de punta.
Va retrocedir amb terror mentre aquell doble seu la mirava als ulls. Quan aquella figura s'hi va apropar, va desitjar poder-li dir a algú que la seva versió original ja no seria mai vista.
Categoría de 13 i 17 años. Institut Escola Llibertat