Autobús Defectuós
Havia estat treballant tota la tarda a la biblioteca universitària i estava esgotat. Finalment, vaig aconseguir acabar la tasca que tenia pendent i vaig decidir tornar a casa a l'últim autobús de la nit. Era un vell autobús de la ciutat, amb seients incòmodes i finestres entelades que dificultaven la visibilitat. A mesura que l'autobús s'allunyava de la universitat, vaig començar a notar que passava alguna cosa estranya.
L'autobús era ple de gent estranya. Hi havia un home gran assegut al meu costat que no deixava de parlar amb ell mateix i una dona amb un barret de palla que estava parlant per telèfon a tot volum. Hi havia diversos joves que semblaven estar drogats, rient histèricament de tot i res en particular. Em sentia incòmode i fora de lloc al mig d'aquesta multitud.
Aleshores, l'autobús va començar a aturar-se i arrencar de manera irregular, com si alguna cosa estigués malament amb el motor. La gent va començar a queixar-se i a mirar-se entre si amb preocupació. De sobte, el motor es va apagar completament i l'autobús es va aturar al mig de la carretera fosca i solitària.
Tothom va començar a entrar en pànic. Alguns van intentar trucar a la companyia d'autobusos per demanar ajuda, però els seus telèfons mòbils no tenien senyal. Altres van intentar sortir de l'autobús per caminar fins a la ciutat més propera, però la foscor i la pluja torrencial els van aturar.
Va ser llavors quan una dona gran, que havia estat asseguda a la part del darrere de l'autobús en silenci tot el temps, es va aixecar i es va acostar a mi. Em va preguntar si tenia un telèfon mòbil amb senyal per trucar a algú que ens pogués ajudar.
Afortunadament tenia el meu telèfon mòbil i vaig poder trucar a la companyia d'autobusos. Em van dir que enviarien un autobús de reemplaçament com més aviat millor, però que podria trigar una estona a causa de les males condicions climàtiques.
Durant les hores següents, la dona gran i jo comencem a parlar i a fer amistat. Em va explicar històries interessants sobre la vida i els viatges pel món. Em vaig adonar que havia jutjat la gent al meu voltant sense conèixer-la, i em va sorprendre descobrir que moltes eren persones normals amb històries de vida interessants.
Finalment, després de diverses hores, un autobús de reemplaçament va arribar i tots vam abordar el nou autobús per continuar el nostre viatge. La dona gran em va donar les gràcies per ajudar a trucar a la companyia d'autobusos i em va donar la targeta de visita, dient-me que es posaria en contacte amb mi perquè poguéssim continuar parlant.
Mentre baixava de l'autobús, vaig mirar enrere i vaig veure la dona gran somrient-me a través de la finestra. Em vaig adonar que el viatge a l'autobús havia estat una experiència inesperada però valuosa, una que mai no oblidaré.
Categoría de 13 i 17 años. Institució Igualada