Viatgem a...
Vaig a pujar al Bus Turístic per a descansar. Millor pujaré a la part de dalt de l’autobús, per tenir millors vistes de Barcelona. Ai, quina son que tinc...!!!
Tin, tin, tiin... “Hem arribat a París”, podreu visitar la ciutat durant 45 minuts.
Vaig baixar de l’autobús i vaig voler anar a visitar la Torre Eiffel, després el Museu del Louvre i finalment l'òpera. Vaig voler visitar altres llocs, però just quan vaig sortir de l’òpera em va sonar l’alarma. Només quedaven cinc minuts perquè se’ns acabés el temps per visitar la ciutat. Vaig pensar que aniria tirant cap a l’autobús i així podria agafar un bon lloc.
Quan em vaig asseure a una cadira estava molt cansada de caminar, tant que vaig decidir gaudir de les vistes en lloc de dormir, però...
Tin, tin, tiin... “Hem arribat al Perú”, podreu visitar el país durant 1 hora.
Vaig baixar de l’autobús i vaig voler anar a veure el Machu Picchu. Primer vaig veure a Google que tenia més d’un hora de camí, així que vaig decidir que en faria mig. Va ser preciós i els paisatges eren increïbles. Encara em quedava mitja hora, així que vaig anar al Museu d’or del Perú. M’hi vaig dirigir i quan vaig arribar vaig comprar el tiquet. Em vaig fixar quanta estona durava el tiquet i quan em vaig adonar de que la visita acabava 10 minuts abans que se n’anés l’autobús vaig pensar que seria perfecte perquè el museu no estava gaire a prop.
Tin, tin, tiin... “Hem arribat a Nova York”, teniu una hora i mitja per visitar la ciutat.
Primer de tot vaig voler anar a Central Park a passejar. Vaig estar allà durant uns 30 min, i després vaig anar al Pont de Brooklyn. Allà només hi vaig estar 20 minuts. El que em quedava de temps vaig voler-lo invertir en anar al cor de Nova York, al famós Times Square. Va ser increïble veure tots els edificis amb els llums. Jo sempre havia volgut anar a Times Square. Però el temps se m’havia tirat a sobre perquè només quedaven cinc minuts perquè se n’anés l’autobús! Vaig començar a córrer. Sort! Havia arribat a temps! Em vaig asseure en una cadira. Aquella manera de córrer m’havia deixat sense alè...
Tin, tin, tiin... “Hem arribat a Itàlia” Teniu dues hores per visitar el país.
Com que m’agrada molt la història del romans he volgut veure el Coliseu, on feien lluites de gladiadors. Un cop he acabat la visita he anat a veure l’Àrea del Sacra. Ha estat increïble, i el més estrany és pensar que s’ha conservat durant tant de temps. Em quedava una hora de visita, per tant vaig anar a veure el Circ Màxim, allà hi vaig estar 30 minuts. Vaig utilitzar 15 minuts de la mitja hora que em quedava per visitar el fòrum romà, on per allà fa 20 segles passejava Juli Cèsar. I amb els altres 15 minuts que em quedaven vaig anar a visitar les termes. Però...l’autobús estava a punt de marxar! Vaig començar a córrer com una boja, i vaig arribar-hi pels pèls! Em vaig asseure a la cadira, però aquella manera de córrer no se m’havia posat gens bé. Volia gaudir de les vistes però...
De sobte, una forta claror em va anar directament al ulls i no em deixava obrir-los. Vaig mirar al meu costat i... Mare meva! Tot havia estat un somni! Ja m’agradaria fer tots aquests viatges.
Categoría de 8 a 12 años. BetàniaPatmos