EL SECRET PROHIBIT

NORA

Cada dia, la Clàudia agafa el bus per anar a la universitat. A ella li encanta seure darrere per poder veure tothom del bus i per mirar per la finestra. Normalment parla amb el Jan, el seu millor amic, que puja al bus tres parades després que ella. Cada dia fan la mateixa ruta: passen primer per la pastisseria, on saluden la Carme, que és la pastissera. Després passen per davant d'una botiga de roba. Tot seguit, passen per davant de la consulta del dentista, on es troben el Jordi, el dentista, barallant-se amb la Carme (com sempre). Es discuteixen sobre el fet que una pastisseria no ha d'estar al costat d'un dentista. Aquesta baralla no s'acaba mai, perquè el Jordi fins i tot li truca a mitjanit perquè no pot suportar la pastisseria. La Clàudia ho sap perquè el Jordi és el seu veí, i sent a mitjanit els crits que no la deixen dormir.


Però un dia estaven tan interessats escoltant una conversa a l'autobús que es van despistar i es van saltar la parada de la universitat. Estaven parlant i al final van dir:


-Un moment...Ens hem saltat la "uni"?


Van aixecar-se i van preguntar-li a la Núria, la conductora, si s'havien saltat la parada de la universitat, i els va respondre:


-Primer de tot, què feu encara al bus? I segon, la vostra parada ja ens l'hem passat!!


Li van demanar que parés el bus, però va respondre:


-No puc parar el bus perquè la resta de gent no ha d'arribar tard per culpa vostra. El que podeu fer és baixar a la següent parada i caminar fins a la universitat, perquè les parades d'aquest bus són molt curtes.


Desesperats per no arribar tard, la Clàudia li va preguntar al Jan:


-Què els direm als professors?


El Jan li va dir:


-Ja ho pensarem... Però mira! Ja veig la parada! Corre, que baixem!


Van baixar i quan van veure aquella parada es van quedar bocabadats! La Clàudia amb prou feines va dir:


-Com és que mai hem vist això si la universitat està just al costat?


I el Jan, que estava hipnotitzat mirant-ho, va respondre amb una veu molt fluixa, tartamudejant  i difícil d'entendre:


-No...no ho sé..sé. Pot...potser estàvem massa con...concentrats en les...les feines que en res més.


Però el que van veure era un horitzó que a ells els semblava infinit...però justament al centre, si t'hi fixaves bé, veies una petita llum que era hipnotitzant. Sense apartar la mirada ni pensar, els dos van arrencar a córrer cap a la llum, la qual com més s'apropaven es feia més gran. Quan finalment van arribar van veure que a sobre de la llum hi havia un rètol on  posava: PORTAL DELS SOMNIS. NO ENTRAR. I en lletra més petita hi posava:


FET PER UN CIENTÍFIC BOIG. SI ENTREU US AGRADARÀ TANT QUE NO VOLDREU SORTIR. CONSEQÜÈNCIES: SI TOTHOM ENTRA, NO QUEDARÀ GENT EN EL MÓN.


El Jan una mica més i es desmaia. La Clàudia tenia molts dubtes de què veuria o què passaria si entrés. I a la vegada van preguntar:


-Entrem?


Al final van decidir deixar les preguntes i no entrar. Van comptar fins a tres a la vegada, i amb molta força van apartar la mirada. Les ganes de girar-se, mirar i entrar eren molt fortes. Van córrer com bojos i quan van arribar a la parada van prometre no dir-li a ningú i mai entrar. Van arribar a la universitat dues hores i mitja tard, i l'esbroncada dels professors va ser infinita, però en el fons, va valer la pena.


 

Categoría de 8 a 12 años. VEDRUNA GRÀCIA

Te ha gustado? Puedes compartirlo!