Sense rumb
SENSE RUMB
Sempre somiava tenir aventures divertides i entretingudes. Un dia, vaig decidir fer alguna cosa diferent i emocionant: pujar al metro i deixar-me portar sense tenir una destinació al cap.
Em vaig despertar d'hora i em vaig posar la samarreta preferida de superherois. Vaig agafar la meva motxilla plena d'entrepans i una ampolla d'aigua, a punt per a la meva gran aventura al metro.
Vaig arribar a l'estació de Gavarra i vaig esperar ansiós que el tren arribés. Quan les portes es van obrir, vaig sentir un pessigolleig a l'estómac i vaig pujar al vagó amb un somriure entremaliat al rostre.
A mesura que el metro va començar a moure's, vaig veure la gent que hi havia al vagó . Vaig observar persones de totes les edats i diferents estils de vida. Alguns estaven llegint, altres escoltaven música i alguns fins i tot estaven jugant als seus telèfons.
No sabia on em portaria el metro, però això era l'emocionant de l'aventura. Vaig tancar els ulls i vaig imaginar que estava en un coet espacial, viatjant a través de les estrelles i descobrint planetes llunyans.
Després d'algunes parades, el metro es va tornar més animat. Vaig sentir música provinent dels auriculars d'una noia asseguda davant meu. El ritme enganxós em va atrapar i no vaig poder evitar començar a moure els meus peus i balancejar el meu cap al ritme de la música.
A la següent estació, un grup d'amics va pujar al vagó amb monopatins. Els vaig observar fer trucs increïbles a les estacions buides. Em vaig imaginar a mi mateix com un superheroi patinant pels raïls i saltant d'una estació a una altra.
El metro va continuar avançant i vaig decidir baixar en una estació aleatòria. Vaig sortir a l'exterior i em vaig trobar en un veïnat desconegut. Els carrers estaven plens de vida i hi havia botigues acolorides a cada cantonada.
Vaig caminar pel veïnat, descobrint parcs, botigues de gelats i murals d'art de carrer. Vaig sentir com si estigués en un món nou i emocionant, ple de sorpreses a cada cantonada.
Després d'explorar durant una estona, vaig decidir tornar al metro i tornar a casa. Estava cansat però feliç per la gran aventura que havia tingut. Em vaig asseure al vagó i vaig observar com les estacions passaven una darrere l'altra, recordant tots els moments emocionants que vaig viure durant el dia.
Finalment, vaig arribar a la meva estació i vaig baixar del metro. Vaig córrer a casa i li ho vaig explicar a la meva mare amb entusiasme. Em va escoltar amb un somriure a la cara. Vaig aprendre que de vegades és emocionant deixar de planejar i simplement deixar-se emportar per la vida.
Categoría de 8 a 12 años. Escola Antoni Botey