La nit estelada
Jo la veia gaudir de les vistes mentre mirava de no marejar-me i desitjava amb totes les meves forces tocar de peus a terra. Em va donar la mà fins que vam arribar al Mirador de l’Alcalde, l’última parada. Començava a fosquejar i el telefèric aviat tancaria, però la tornada a la Barcelona que coneixia no m’amoïnava, preferia baixar a peu, encara que fos amb la llum dels fanals només. I mentre rumiava aquestes coses, no m’adonava del lloc on em portava. De sobte, davant meu es despertava la ciutat alhora que el sol queia; tota sencera il·luminada, em va semblar més viva que mai. Vaig passar una estona embadalida amb aquell paisatge fins que em vaig adonar que la Mar no era al meu costat, sinó que jeia sobre la gespa, mirant el cel. Gairebé no hi havia ningú allà, així que jo també m’hi vaig estirar.
La seva veu va fondre’s amb el silenci de la nit i va arribar ben lluny, prop dels estels; ho sé perquè em va semblar que era el firmament qui ens mirava, a nosaltres, tan petites vistes des de lluny, perdudes en la immensitat.
Categoría de 13 i 17 años. Institut Bruguers