El metro és un zoo!

Etna

Barcelona, Parc de la Ciutadella 30 de Desembre de 2024


Avui, el metro de Barcelona fa 100 anys!


Una família ben rica agafa el metro de la línia L4 (la groga) per anar al zoo a passar un bon dia.


Un cop allà, passen per les girafes, els elefants, les zebres, les cabres i molts més animals.


Arriben als lleons i la mare els mira interessada. A la mare li encanten els lleons.


Fins i tot porta una bossa feta de pell de lleó!


Hi ha un cadell acabat de néixer! - va cridar el germà gran.


La mare volia el cadell de lleó tan sí com no. Va preguntar a un tal Èric, un treballador del zoo que si el podia comprar, però òbviament no es podia comprar. Només era per mirar-lo.


La mare es va enfadar molt perquè volia aconseguir el cadell de lleó i quan ningú se’n va adonar, la mare va agafar el cadell i se’l va amagar dins la seva bossa.


Va pujar al metro, i uns segons més tard el cadell de lleó es va enfadar molt, es va escapar de la bossa i va començar a córrer per dins dels vagons.


La mare intentava que la gent no veiés el lleó però molta gent va abandonar el metro. Cridaven molt perquè havien vist que era un lleó i tenien por que el cadellet comencés a mossegar. De cop i volta, va mossegar el braç de la mare i com que el cos se li va tornar de color verd fosc, va anar corrents a emergències.


Com que els metges no havien vist mai res igual, ràpidament van avisar un científic perquè investigués l’ animal i poguessin curar la senyora.


El científic va al·lucinar i va veure que era un cadell de lleó especial que es deia  Luen lunvatur, i quan mossegava algú es tornava de color verd fosc o començava a tenir molta febre.


El científic va preguntar-li per què el tenia i ella va dir una excusa que no va servir de res, perquè la germana petita li va explicar la veritat, que havia robat el lleonet i el científic li va dir que el tornés al zoo ara mateix i que no ho tornés a fer més. La mare va aprendre que no es feien aquestes coses, que no s’ agafaven les coses dels altres sense permís i que si ho respectava seria millor. I llavors la germaneta petita se’n va alegrar.


La mare quan va tornar al zoo per deixar el cadell i es va acomiadar d’ell, abans de marxar, inesperadament el cadell li va llepar la galta i la mare es va alegrar  que tornés a ser amb la seva família. Per recordar aquell moment la mare es va fer una foto amb el petit cadell Luen Lunvatur. Un mes després, van tornar a visitar el zoo i el que primer van visitar i van estar més estona van ser als lleons i amb el petit cadell Luen Lunvatur. Com que la mare era experta dibuixant, va portar un paper i va començar a dibuixar l’aventura del Luen Lunvatur al metro, i el cadell amb els dits bruts de fang al paper hi va escriure: 100 anys del metro de Barcelona, i la mare es va quedar ben sorpresa. El cadell hi va marcar la petjada, que això en l’idioma dels lleons significava que aquella cosa era molt important.


Com que el cadell era molt llest, sabia que el metro feia 100 anys perquè feia uns dies hi havia estat amb aquella curiosa família.  Van fer un cartell i el van penjar per tot el metro, i així tota la gent es va assabentar que el metro de Barcelona feia 100 anys. Des d’ aquell dia, el Luen Lunvatur va ser molt popular i el metro de Barcelona també.


 

Categoría de 8 a 12 años. IPSI

Te ha gustado? Puedes compartirlo!