Un aniversari de malson
L'Úrsula es va llevar amb una emoció immensa. Avui feia 13 anys! Havia quedat amb els seus amics per anar al cinema de La Maquinista i, com sempre, aniria amb metro. Va sortir de casa amb els seus pares i van caminar fins a l'estació de Plaça de Sants.
Quan va intentar picar la targeta per entrar, les portes es van tancar de cop i la van atrapar. Va sentir un lleu cop, però va aconseguir alliberar-se i entrar a dins. "Comencem bé...", va murmurar.
Quan va entrar a l’andana, l’Úrsula va sentir molt soroll. Dos nois estaven discutint i, de sobte, un va empènyer l’altre. Tothom es va apartar i algú va cridar: "Prou! Pareu!". L’Úrsula es va quedar quieta, mirant-ho tot amb el cor a mil. "Quin començament de dia més estrany...", va pensar. Just quan semblava que la cosa es calmava, una noia es va desmaiar a prop. Els seus pares van córrer a ajudar-la, mentre ella no sabia si estar més preocupada o enfadada per tot aquell enrenou.
L’Úrsula va pujar al metro just quan arribava. No es va adonar que els seus pares encara estaven ajudant la noia que s’havia desmaiat. De sobte, les portes es van tancar i el metro va començar a moure’s. Va girar el cap, confosa, i va veure la seva mare aixecant la mà des de l’andana. Va ser aleshores quan es va adonar que els seus pares no havien pujat amb ella. "Genial... ara estic sola, i just el dia del meu aniversari!", va pensar.
Intentant calmar-se, va notar moviment al seu voltant. Una passatgera es va adonar que no trobava el seu moneder i va començar a cridar. "On és? L’he guardat a la butxaca!". De sobte, una dona gran va assenyalar l’Úrsula: "Ha estat ella! Ho he vist clarament!". L’Úrsula va obrir els ulls com taronges. "Jo? No he fet res!". La gent la mirava amb mala cara i començava a parlar d’ella. l’Úrsula se sentia atrapada i jutjada quan, de sobte, el metro va frenar bruscament enmig d’un túnel. Tots els passatgers van caure cap endavant.
L’Úrsula va sortir disparada i va caure a terra. Una nena petita va començar a plorar, mentre un home intentava calmar-la. L’Úrsula no es creia tot el que estava passant. Havia anat en metro mil vegades, i mai havia tingut una experiència així. Es va intentar aixecar, adolorida. Mentre s’incorporava, va notar una cosa sota la seva mà. Era una tauleta electrònica. La va obrir i a la pantalla hi havia un missatge: "Hi ha una bomba al metro. Surt de seguida!". L’Úrsula va sentir un calfred. Es va aixecar d’un salt i va mirar al seu voltant. Ningú semblava haver vist el missatge.
Va parpellejar diverses vegades, confosa. Tot allò era massa estrany, massa exagerat...
De cop i volta , el metro es va quedar totalment a les fosques i l’Úrsula es va espantar molt. Però, de sobte, va veure una llum petita a prop seu. Era la pantalla de la tauleta, que s’havia encès sola. Va mirar el missatge que hi havia escrit, però alguna cosa havia canviat: "Tot és una broma. Somriu!". L’Úrsula va obrir molt els ulls. “Què? Això no té sentit! Com pot estar passant això?”, va cridar. I, de sobte, es va despertar. Estava al seu llit, tota suada i amb el cor bategant ràpid. Va respirar fondo i va mirar el rellotge. Encara eren les 9 del matí del dia del seu aniversari. Tot havia estat un somni! L’Úrsula va somriure. El metro de Barcelona és segur, i coses així no passen cada dia. Va saltar del llit, es va vestir ràpid i, amb moltes ganes, va anar cap a la parada de metro de plaça de Sants. Estava decidida a gaudir del seu dia sense por. “Avui sí que serà un gran aniversari!”, va pensar amb il·lusió.
Categoría de 8 a 12 años. Escola Barcelona