El trajecte de la vida
Conec moltes persones. Cada dia em trobo amb milers. Hi ha persones que em trobo cada dia, algunes només uns cops a la setmana i d'altres només les he vist un cop en tota la meva vida.
En Joan i jo ens trobem sempre al matí a Sant Andreu, ell sempre porta el seu esmòquing blau, el seu maletí i el mòbil a la mà i sempre està amoïnat o amb por d’arribar tard al treball. Jo intento que arribi al més aviat possible. Ens acomiadem a la Sagrera, allà alguns dies, em trobo amb la Júlia, treballa a mitja jornada com a cambrera a un restaurant mentre estudia la carrera d’arquitectura. El meu cosí també la coneix. L’acompanya fins a la zona Universitària. Fa unes setmanes vaig conèixer en Pau, anem des d'Hostafrancs fins a Santa Eulàlia, ja que ell ha aconseguit independitzar-se, però intenta visitar els seus pares el màxim possible.
He conegut gent de molts països i de moltes ciutats, tot i que normalment només és per fer un trajecte fins a la Barceloneta, a tothom li encanta la platja. M’agrada quan he d’acompanyar escoles o instituts que van d’excursió. Normalment, hi ha molt de silenci pel camí, però els nens no callen mai i és molt entretingut. L’altre dia vaig fer el camí amb un institut fins a l'Avinguda Tibidabo, anaven al CosmoCaixa. Alguns no volien, altres preferien anar-hi abans que anar a l’institut i d’altres conversaven al voltant d’altres temes. No sé qui són la Carla i l’Aran, però estan sortint d’amagat i segons la classe de 1r B, la Isabel és una professora que li té mania a tothom.
El que més m’agrada és cada dia poder descobrir noves històries. Acompanyo moltes persones cada dia, a la mateixa hora i als mateixos llocs, però cadascuna té una raó diferent. Avui la Clàudia tenia una entrevista de treball a la feina dels seus somnis i estava molt nerviosa. El Nicolau anava a veure un amic que feia molt temps que no veia. La Leire i les seves amigues tenien preparat un pícnic a la platja. En Marc vol tornar ràpid a casa després d’un llarg dia de feina. No he parlat amb la Gabriela, estava trista i no ha aixecat el cap durant tot el camí. La Maria acaba de trencar amb el seu nòvio i ha quedat amb la seva amiga per parlar-ho. L’Àlex ha tret una mala nota al seu examen i no vol tornar a casa. La Sofia no sap on va, però no té res a fer. La Shaila s’ha confós de camí, però encara no m’he atrevit a dir-li -ho. No he vist en Pere a temps i he marxat cap al Mercat Nou sense ell, espero que algú l' acompanyi.
Jo soc, a cada parada que faig, un destí, una persona, una oportunitat, una por, una aventura, quelcom desconegut, un refugi o un alliberament, una sortida o una entrada… Un inici o un final per a cada persona que acompanyo. Per altres, només soc un transport i per al diccionari, només soc el metro.
Categoría de 13 i 17 años. Ins La Romànica