L’Òscar i el misteri del metro
Vet aquí una vegada un noi anomenat Òscar. Era guapo, atractiu, graciós i molt amable amb tots els passatgers. Portava barba, ulleres i era un home fort i corpulent. Treballava com a conductor de metro, una feina que li encantava. De petit, el seu pare sovint jugava amb ell a un joc anomenat Metros per Barcelona, i això li havia despertat una gran passió pel transport subterrani. A més, li agradava perquè li permetia guanyar-se bé la vida.
Però un dia, mentre conduïa en direcció a Les Corts, el metro es va aturar de cop entre Sants Estació i la següent parada. Mai li havia passat res semblant, i una suor freda li va recórrer l’esquena. Va agafar el megàfon i va avisar els passatgers:
—Senyors viatgers, tenim un problema tècnic. El retard pot ser d’aproximadament mitja hora.
També va alertar la resta de metros de la línia 3 perquè es quedessin a les parades i així evitar qualsevol accident.
Nerviós, va sortir de la cabina i es va dirigir al telèfon d’emergència. Va trucar al 112 explicant que el metro s’havia aturat sobtadament i que no sabia per què.
Al cap de mitja hora, els bombers van arribar i van inspeccionar la zona. Però tot semblava en ordre.
—Potser ha estat una fallada puntual en algun cable —li van dir—, però ara tot està bé.
L’Òscar, alleujat, va tornar a la cabina i va avisar per megafonia que el servei es reprendria immediatament. Va continuar la ruta fins a arribar a Zona Universitària, on havia de fer mitja volta per iniciar un nou trajecte.
Va ser llavors quan, al final de la via, va veure una ombra.
No era una persona.
El cor li va començar a bategar amb força. L’ombra es va moure, com si flotés en l’aire. Espantat, es va amagar sota el taulell de les palanques, contenint la respiració.
Dies després, va sortir a les notícies: El conductor Òscar ha desaparegut misteriosament al metro de Barcelona. No se n’ha tornat a saber res més.
Categoría de 8 a 12 años. Escola Barcelona