El fantasma del metro
Hi havia una vegada un grup d’amics que eren inseparables, fins que van créixer i cadascú va agafar el seu camí. Al Joan li agradaven els videojocs i les pel.lícules de terror, mentres que a la Laura i en Gabriel preferien els animals i la lectura.
Un dia a la ciutat hi va aparèixer una noticia que va sorprendre a tothom. La gent començava a rumorejar que a l’estació del metro de Fabra i Puig hi començaven a aparèixer fenòmens estranys. En Joan va decidir agafar el mòbil i trucar als seus amics, ells també s’havien assabentat d’aquella noticia i van decidir quedar.
La mare d’en Joan li havia escrit un missatge preocupada, el seu pare no havia vingut de treballar, li havia trucat vàries vegades però no hi havia resposta. Després de menjar van anar corrents a casa d’en Joan. La mare d’en Joan estava plorant, un amic seu també estava preocupat, la seva dona tampoc havia arribat de treballar i havia sortit ahir a la nit. El grup d’amics va veure per televisió que havien tallat la línia vermella, just la línia on estava l’estació de Fabra i Puig. Van anar a veure què passava i un noi alt amb ulleres i barba els va prohibir el pas. En Gabriel els va guiar per buscar un altra entrada, finalmente van poder entrar al metro.
La Laura va observar que hi havia una relació del metro amb la gent desapareguda. Van anar a la línia vermella, just a l’estació de Fabra i Puig, una àvia els va parar als tres. El grup d’amics es va quedar a l’espera que l’àvia els digués alguna indicació. Els va dir que corrien perill, que el fantasma vindria tard o d’hora i, si no s’amagaven, desapareixerien. L’ àvia els va portar fins a un punt d’informació on no hi havia ningú i els va dir que el metro estava posseït, molts que pujaven al metro no tornaven. Després d’aquella explicació van anar a sopar a casa d’en Joan. El que els havia dit l’àvia no tenia cap sentit, hi havia un fantasma al metro?
Al día següent rs van aixecar d’hora, van agafar provisions i van anar a l’estació del metro per descobrir el misteri. Van baixar a les vies, van encendre una llanterna i quan van arribar al final de les vies van sentir un soroll i van anar a investigar. Van veure unes ulleres familiars, estaven confosos, eren les ulleres del pare del Joan.
Van veure que hi havia una porta oculta sota les vies. Eren les 9:00 quan finalment van veure una ombra, era l’ àvia que havien vist ahir. Van començar a córrer darrere seu, fins que la van parar. L’ àvia els va explicar que tota la seva familia havia desaparegut i només quedava ella.
Així que havia vingut al metro per investigar el misteri del fantasma. Tots junts van anar a la següent estació, Sagrera. De sobte, va aparèixer un fantasma com el de les pel.lícules i tots es van quedar paralitzats. El fantasma els va dir que raptava gent, no perquè hi tingués res en contra, sinó perquè es sentia sol. Però estava penedit del que havia fet. Ja errn les 11:00 i en Joan li va demanar que si podia tornar la gent desapareguda, el fantasma va dir que sí. De sobte, tots es trobaven a les seves cases. En Joan estava a l’habitació i va sentir la veu del seu pare. Va sortir i va donar una forta abraçada a tots dos. Va trucar als seus amics i també es trobaven bé. Finalment van decidir crear un club d’ aventures. Van tornar al metro i la línia vermella ja estava en funcionament, també hi havia l’ àvia. Van córrer a donarl-i les gràcies i els quatre van anar a menjar sabent que havien resolt un misteri que quedaria a les seves vides.
Categoría de 13 i 17 años. Institut Monlau