La guardiana del metro
Un dia molt assolellat, una dona anomenada Marina es trobava a l'estació de Les Corts esperant el metro. Quan el tren va arribar amb un llarg xiulet, hi va pujar i es va asseure prop de la porta, sense imaginar-se que aquell viatge li canviaria el dia.
El trajecte transcorria amb normalitat fins que la Marina va començar a notar que el viatge se li feia extremadament llarg. Va mirar el rellotge: només havia passat un quart d’hora. "Són imaginacions meves? Estic massa cansada i el temps se’m fa etern?", va pensar. Però al cap d’una estona, quan va tornar a mirar el rellotge, es va adonar d’alguna cosa inquietant: les busques no s’havien mogut.
Va aixecar la vista i va veure que la gent al seu voltant estava completament immòbil, congelada en el temps. El món s’havia aturat, i ella era l’única que es podia moure.
Amb el cor accelerat, va intentar sortir del metro, però les portes tampoc responien. Va mirar al seu voltant i va veure un botó d’emergència. Amb l’esperança que algú la pogués ajudar, el va prémer.
Durant uns instants, no es va sentir res. Però de sobte, una veu estranya, com mai abans havia sentit, va sonar pels altaveus:
—Has estat escollida per controlar el temps de tot el món, accelerar el metro quan calgui i garantir que sigui un lloc segur i just per a tothom.
La Marina es va quedar de pedra.
—Però... per què jo? —va preguntar en veu alta.
No hi va haver resposta. L’altaveu es va apagar, i, al cap d’uns minuts, va tornar a sonar, aquesta vegada en un idioma desconegut, com si fos alienígena.
—No entenc res! Ajudeu-me, si us plau! —va cridar la Marina.
De sobte, la veu va callar. Uns segons després, va dir:
—Menja’t aquest pa i podràs entendre’ns.
Davant la seva sorpresa, va aparèixer un petit pa al seu costat. Sense pensar-ho gaire, se’l va menjar. A l’instant, va començar a entendre el que deia aquella veu misteriosa.
—Vinc del planeta TMB Planet, i jo i els meus companys volem que ajudis a controlar el temps i a fer del metro un lloc segur i agradable per a tothom.
—Però què té a veure el temps amb que el metro sigui segur? —va interrompre la Marina, encara desconcertada.
—Molt senzill —va respondre la veu—. La gent es queixa que el metro triga massa i no arriba a temps al seu destí. La teva missió serà controlar els temps d’espera: si hi ha massa gent esperant i veus que estan desesperats, podràs enviar un metro de recanvi per agilitzar el servei.
Amb el temps, la Marina va aprendre a utilitzar els seus poders per millorar el funcionament del metro i ajudar els viatgers. Les últimes setmanes van ser un èxit absolut, i aviat li van atorgar el premi de millor treballadora de la TMB.
Per a ella, va ser un gran honor.
—Sempre faré del metro un lloc segur i agradable per a tothom! —va prometre.
FI
Categoría de 8 a 12 años. Escola Barcelona