El maquinista zombi

Roger

Hi havia una vegada un maquinista del metro que era un zombi però ningú no ho sabia. El zombi era el millor maquinista del metro, fins i tot va guanyar un premi per ser el millor maquinista, però el que no li agradava de la seva feina era que s’havia de disfressar perquè no el reconeguessin. Però llavors va passar una cosa horrible.


Un dia el metro estava encallat i un noi que tenia molta pressa es va posar a cridar i a dir-li al maquinista que engegués el metro, que el posés en marxa i coses així. El maquinista estava tan cansat que aquell xaval li fes crits que va sortir de la cabina i el va mossegar. Llavors, amb la mossegada del maquinista, el noi  es va convertir en zombi i la gent es va espantar molt perquè el noi estava recobert de sang i tenia dos forats al cap i un ull penjant.


La gent va sortir corrents del metro, cridant i abraonant-se uns sobre els altres. Feien de tot per sortir. I  va córrer en molt poc temps la brama del zombi i ningú agafava el metro perquè tenien por de trobar-se’l.


Aleshores, un científic molt llest va trobar la forma de crear un antídot per a zombis. Però hi havia un problema: un dels ingredients per fer l’antídot estava a les profunditats del mar. Immediatament el científic va anar al mar sense pensar-ho dues vegades. Quan hi va arribar, va pujar en una llanxa, va anar a alta mar i va capbussar-s’hi per agafar l’ingredient. Quan ja va tenir-lo, va portar-lo al seu laboratori, va crear l’antídot i el va donar a un amic seu i li va dir:


“Et confio això, que és un antídot per convertir altre cop el zombi en persona. Ves al metro, troba el zombi i injecta-li aquest antídot”.


L’amic va fer el que li deia el científic i va començar a buscar el zombi. Va anar al metro i el va trobar en un vagó parat a l’estació. Després d’haver fet la cosa fàcil, que era localitzar el zombi, faltava la difícil, que era injectar-li l’antídot.


No sabia ben bé com fer-ho, però per sort va veure que estava adormit i li va poder injectar sense problemes. Immediatament, el noi que havia estat mossegat va tornar a ser un humà normal i corrent.


Aleshores el noi, que es deia Marc, va tenir la idea d’injectar també l’antídot al maquinista zombi. Però, per fer-ho, havien d’entrar a la cabina i això era més complicat. De tota manera ho van intentar: van pujar al metro, van anar cap a la cabina, van forçar la porta d’entrada i la van obrir. El maquinista, en veure’ls, va intentar mossegar-los, però com que l’amic feia taekwondo li va fer una clau i el va immobilitzar. Aleshores va dir al Marc que injectes l’antídot al zombi i això és el que van fer. De seguida el zombi també es va convertir en humà i gracies això avui dia no hi ha zombis al metro. La gent quan ho va saber es va posar molt contenta i van tornar a agafar el metro com abans.


I vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.


 


Fi


 

Categoría de 8 a 12 años. Virolai

Te ha gustado? Puedes compartirlo!