EL MISTERI DEL COLLARET D’OR
El Roc estava baixant les escales per agafar el metro. Com solia fer sovint, es tocava el collaret d’or de la família, una torxa partida per la meitat que portava penjat del coll. Li havia regalat la seva mare quan el pare havia mort i ell era petit. Llavors va sentir que el metro s’apropava. Va baixar el tram d’escales que li quedava corrent, i amb les presses, va ensopegar i va caure. El collaret li va saltar del coll i va rodolar fins a caure a la via.
- No! - es va lamentar en Roc. Per sort, el tren que venia era el de l’altra andana, i no va aixafar el collaret. El Roc va mirar quan vindria el següent tren a la pantalla que penjava del sostre, i com que encara quedaven 2 minuts va pensar “Bah! Per 20 segons no passarà res.” Aleshores, va saltar a la via del tren per agafar el collaret. Hi havia un problema, no havia mirat bé la pantalla i només quedaven uns segons. Aquí va començar el desastre. El tren va fer sonar la botzina, el Roc no sabia què fer, estava espantadíssim. Va intentar pujar de nou a l’andana, però no va poder. Va arrencar a córrer com un esperitat cap al túnel, i de sobte, el terra va cedir sota els seus peus. Llavors va caure per un forat, era una mena de tobogan excavat a la roca. Va sortir volant del tobogan i va aterrar amb un cop de cul. No sabia on era, estava tot fosc. Com que el símbol de la seva família era una torxa, ell sempre portava una llanterna a la butxaca. La va treure i la va encendre. Es trobava en una sala petita i buida, res més. Llavors li va sobtar una cosa: a la paret d'aquella sala hi havia gravat el símbol de la seva família. I a terra, alguna cosa brillava. El Roc, encuriosit, la va agafar. Era un collaret que encaixava perfectament amb el seu, completant la figura de la torxa.
Quan va tornar a casa i va preguntar a la mare sobre el collaret, ella es va emocionar molt. Aleshores, li va començar a explicar tot. El seu pare havia estat el primer maquinista del metro de Barcelona i havia mort en un accident. Quan es van casar, el pare li va regalar la meitat del collaret a la mare, i l’altra meitat la portava sempre ell posada. Però el dia de l'accident, en trobar el cos inert del pare, el collaret havia desaparegut. Aquell mateix dia, la mare li va donar la seva part del collaret al Roc perquè sempre continués unit al seu pare.
Categoría de 8 a 12 años. Escola Barcelona