Fontana
Com cada matí, en Pau caminava cap a l’estació de Fontana just a temps, o una mica tard, per agafar el metro de les 8:19. Era un matí més i s’havia d’afanyar per no arribar tard a l’escola, i ja coneixia els rostres habituals que l’envoltaven: la senyora dels cabells blancs que sempre llegia novel·les al metro, el noi amb auriculars, una guia turística que cada dia esperava un grup, la treballadora de l’estació que sempre ajudava a tothom amb les màquines per comprar bitllets i aquell home misteriós amb gavardina fosca i ulleres fosques que mai mirava ningú als ulls.
Va baixar corrent per les escales per poder agafar el metro abans que marxés, però, en entrar a l’andana ja sentia el xiulet indicant que acabaven de tancar davant seu les portes. No va tenir més remei que anar a seure al banc i admirar el mosaic, que tant li agradava, que envolta la boca del túnel de l’any 1924, quan es va inaugurar l’estació. I en un moment que va girar el cap per mirar quan quedava pel següent metro, va veure una llibreta al seu costat. Li va cridar l’atenció perquè era un quadern de cobertes de pell gastada, sense res escrit a la portada. El va agafar amb curiositat i, sense pensar-ho, el va obrir per fullejar-lo.
A la primera pàgina, hi havia escrit amb bona lletra: “Si has trobat aquesta llibreta, vol dir que també busques respostes.”
En Pau va mirar al seu voltant. Ningú semblava haver-lo deixat. A mesura que passava les pàgines, hi trobava frases enigmàtiques, dibuixos de túnels i mapes del metro amb estacions que ja eren tancades.
Com que el trajecte que havia de fer era curt, de només dues parades, i a la llibreta no hi havia cap nom va decidir emportar-se-la a casa per llegir-la amb tranquil·litat.
Parlava d’algunes estacions clausurades i d’altres mai obertes. Però, el que més el va sorprendre era que a la llibreta hi havia apuntat que a l’estació de Correus, que va ser tancada l’any 1972, existia un passadís secret des de Jaume I que portava a l’estació, on s'amagava un magatzem de cartes secretes desviades de correus, ja que l’edifici era a sobre de l’estació.
L’endemà, empès per una curiositat desbordant, va anar a l’estació de Jaume I per comprovar això que deia la llibreta. En baixar-hi, es va fixar que aquell home misteriós de la gavardina que cada dia veia pujar al metro i va decidir seguir-lo per veure cap a on anava. Després de tombar entre passadissos, l’home va obrir una reixa rovellada i s’endinsà en un túnel il·luminat només per uns petits llums. En aquell moment, en Pau va decidir, que tot i que era arriscat, valia la pena entrar al túnel per comprovar si era cert allò que deia la llibreta, però tot just entrar, aquell home es va girar, i amb un greu to de veu, li va dir que li retornés la llibreta i sortís d’allà. Espantat, en Pau va obeir i va tornar per on havia vingut.
Mai més va tornar a veure aquell home un matí qualsevol a l’estació de Fontana.
Categoría de 13 i 17 años. Escola Súnion