TMB - L’amor de la meva vida
24 de gener, un dia inoblidable per al Marc, el dia que va conèixer a l’amor de la
seva vida, però en un lloc diferent, en el metro. En Marc, anava cada dia en
metro, però mai esperava poder trobar l’amor de la seva vida en un lloc com
aquest, però així va ser.
En Marc, anava a l’institut Barcelona Congrés, no obstant això, per a ell, no era
només un lloc d’aprenentatge, era un lloc on compartia riures i felicitat amb els
seus amics.
Ell, era un nen molt educat, respectiu, amable i intel·ligent. Era ros amb ulls
verds, d’una altura aproximada d’1,80 i jugava a futbol, amb un número molt
especial, el número 18, els anys que té el seu germà.
El 24 de gener, en Marc tornava d’un partit de futbol, el qual havia marcat dos
gols, i com sempre, tornava en metro. Estava a l’estació de Gràcia, encara amb
l’adrenalina per les venes. Mentre esperava al metro, a l’altre costat de la via: una
noia rossa, amb uns rínxols que semblaven or, i amb uns ulls tan verds com els
seus, la noia perfecta per al Marc. En Marc, havia de buscar alguna manera
d'anar cap al carril de metro on estava la noia, la qual volia conèixer.
Pensant i pensant, en Marc va trobar una manera de poder arribar fins allà, però
ho tenia una mica complicat. Ell volia sortir del metro i en comptes d’anar pel
carril on havia d’anar, havia d’anar just per l’altre costat. Quan ho va pensar, va
sortir corrents cap a les escales mecàniques. El que en Marc no sabia era que, la
noia ja l’havia vist, i per a ella li semblava un noi molt atractiu. Quan en Marc va
arribar a l’altre carril, la va veure, va veure la bellesa a la qual volia amb ell tota la
vida. En aquell moment en Marc no era conscient del que estava fent, ja que ara
no anirà cap a casa seva, anirà just cap a l’altre costat.
Quan van entrar al metro, ell es va asseure en un vagó, però de moment, al seu
costat no hi havia ningú, fins que al cap de 5 minuts, es va asseure una persona,
però aquella persona era la Laia. Des d’aquell moment hi va haver connexió, amor
a primera vista. Tots dos es van quedar una estona callats, però més tard la Laia
li va dir:
-Hola! Em dic Laia, i tu?- va preguntar.
-Hola Laia! Jo soc en Marc! Encantat!- va respondre.
Tots dos es van mirar amb un somriure a la cara, i automàticament es van fer un
petó.
Dues parades més tard, la Laia havia de baixar, i encara que no era casa seva, en
Marc la va acompanyar. Quan van sortir del metro, a tres carrers a la dreta, hi era
la casa de la Laia:
-Endavant! - li va dir la Laia, encantada, obrint la porta de casa seva.
Corrents va venir un gosset, un golden retriever petit.
-No t’espantis, tranquil, es diu Fuet, és súper juganer! - li va dir la Laia,
acariciant-lo.
El golden retriever era el gos preferit d’en Marc, i quan el va veure el va agafar.
Tots dos es van mirar un somriure d'orella a orella, i la Laia va convidar en Marc
a un refresc i anar al balcó a mirar unes estrelles que brillaven com diamants i
il·luminaven tot el cel.
Deu minuts més tard, En Marc i la Laia, es trobaven en una hamaca dormint, en
el balcó, amb els seus braços entrelligats i entre ells dos, el Fuet, com una boleta.
La brisa de la nit va moure l'hamaca suaument. Entre les fulles, i la lluna, estrelles
fugaces il·luminaven la nit.
Quan va sortir el sol, encara estaven allà, abraçats sota la llum del matí. I en
aquell instant, sabien que, passés el que passés, sempre estarien l'un per l’altre.
Categoría de 8 a 12 años. Fedac Horta