DE TOT S'APRÈN
Un dia normal estava en l’andana esperant al metro a la parada de la sagrada família per anar a la universitat, jo estava repassant perquè tenia examen, de sobte vaig veure a un noi.Em vaig quedar paralitzada per la profunditat de la seva mirada, No m’ho podia creure,però me'n vaig haver de pujar al metro i desgraciadament, el vaig perdre de vista.Vaig pensar tot el dia en aquell noi, no se perquè, suposo que per aquells ulls blau cel, aquella pell pàl·lida de porcellana o els seus cabells castanys rinxolats. Com no podia deixar de pensar en ell, vaig tornar a anar un dimecres a la mateixa hora que l’altre dia, el vaig veure!
Era tant preciós, no el podia deixar de mirar. Vaig anar durant cinc mesos cada dimecres a la mateixa hora i ell sempre estava. Hi havia vegades que em mirava, cada cop que coincidíem les mirades em feia un salt al cor, fins que un dia ja no podia aguantar més, li vaig parlar, primer vaig començar fent que m’havia perdut demana-li com anar a algun lloc o altres vegades dient-li que m'havia caigut alguna cosa, per les poques interaccions que havia tingut amb ell semblava un noi molt amable, cada cop en compte de observar des de lluny m'anava apropant més alguna vegada fins i tot al seu costat i em saludava. Sempre que començava la setmana només volia que fos dimecres per veure'l, vaig començar a pensar, i si de sobte el ja no anava al metro?!, ja no el podria veure més, si algun dia passa això no ho suportaria. Era dimecres ja ho tenia pensat, li anava a parlar, i aquesta vegada de veritat.
-Hola, soc la Jana, m’he donat compte que moltes vegades quan pujo aquesta parada tu ets aquí, on es que vas?, si es pot saber.
-Hola, jo soc en Jan encantat, jo també t’he vist més d’una vegada, sí, si es pot saber, vaig a casa de la meva àvia cada dimecres vaig allà per cuidar-la.
-Que bé! És algo molt bo, segur que la teva àvia està encantada amb tu, deus de ser un net meravellós.
-Sí, la veritat és que em porto molt bé amb la meva àvia. Bueno, he de baixar en aquesta parada, espero veure't el pròxim dimecres!
-Ens veurem el dimecres, adeu!
Després de cinc mesos per fi parlava amb ell, no m’ho podia creure! Des d'aquella vegada no haviam parat de parlar cada dimecres, ell anava a casa de la seva àvia i jo només anava al metro per veure’l, però em vaig inventar una excusa i li vaig dir que anava a la biblioteca a estudiar o fer deures. Havia descobert moltes coses d’ell; es deia Jan té vint anys, només un any més que jo, i es va mudar a Barcelona fa uns mesos la seva família és de Madrid única família que te aquí és la seva àvia, parla el català perquè la seva mare és catalana i li va ensenyar, fins i tot tinc el seu telèfon. Era un dimecres i estava parlant amb ell, quan de sobte…
-Jana,t'he de dir una cosa.
-Que passa?
-Que la meva àvia se n'ha anat a una residència i la meva família necessita que vagi cap a Madrid a ajudar en l’empresa, me'n vaig demà passat.
-No, Jan, quina pena. Bueno ens farem videotrucada cada dia i fins i tot em passaré per Madrid a les vacances d’estiu.
-D'acord, quedem així.-Diu el Jan-
El Jan se'n va anar cap a Madrid, fèiem videotrucada cada dia, i em vaig donar compte que no tots els amors es compleixen i que si ell i jo no estem junts és perquè el destí em té algo guardat, encara tinc molta vida al davant.
Categoría de 8 a 12 años. Fedac Horta