La guerra pel Metro
Era el dia en el qual el metro feia cent anys del metro quan va aparèixer una caixa negra en la parada d'Aragó se sentien forts sorolls que venien de dins de la caixa i en quant quasi hi havia mil persones més policies va explotar, o això és el que em van dir- va dir el Pablo- i per això he sigut cridat per lluitar contra uns monstres gegantins, espero trobar-me amb amics i no morir. Quan vaig arribar al Quartell general em van dir que em tocava la tenda 120 de batalló 3, vol dir la de sempre. Us explico les tendes estan repartides en batallons, el batalló 2 és el millor és el dels tancs, avions i drons; i les tendes són de quatre persones. Vaig entrar a la tenda i estava buida vaig agafar la millor llitera, vaig deixar les armes al baül i em vaig adormir. Em vaig despertar amb un xivarri gegant, els meus companys de tenda havien arribat, em vaig aixecar i els vaig veure eren el Jones, en David i en Jean! Els vaig abraçar i ens en vam anar a esmorzar avui tocava cereals amb llet.
Van passar els dies i més i més soldats anaven apareixent, soldats estatunidencs, alemanys, britànics, espanyols, francesos, italians; de quasi tots els països de l'OTAN, al final el dia 15 d’octubre va començar la lluita, ens van dir que havíem d’estar a la benvinguda a l'exèrcit especial dels Estats Units, però quan estàvem formant es va sentir l'alarma, vam agafar les armes i vam defensar el campament, per sort el campament estava molt ben posat i els vam poder fer retrocedir ràpidament i només vam perdre un centenar de soldats; al final van arribar les forces especials, i ens van dir que havíem d'aconseguir Valldaura i Plaça Espanya a nosaltres ens va tocar anar a Valldaura, vam començar a anar al matí per atacar-los al migdia on ells no podran sortir a fora pel sol; estàvem a l'entrada, acabàvem de matar als sentinelles i vam entrar, portaven els tancs en segona fila els monstres no podien traspassar els tancs, però amb les seves ballestes anaven matant soldats. Compte- em va dir el David i em va llençar a terra, una fletxa em va passar pel costat del cap- Gràcies -li vaig dir, va continuar l'atac fins que els vam matar a tots, però havíem perdut molts soldats, de tres mil cinc-cents soldats només quedàvem set-cents cinquanta. Vam tornar amb la victòria a les mans, però amb la pena al pit; molts havien perdut els seus amics o companys i durant el camí vam haver de detenir alguns que es volien suïcidar, ens van dir que ens curéssim les ferides i deixéssim els moribunds a les tendes, que pel que sembla a Plaça Espanya tenien problemes. Vam tornar a la batalla, un soldat ens va dir que la batalla estava anant molt igualada i que els monstres havien destruït els cotxes blindats, però els tancs no, llavors ens van cridar a les armes que anàvem a fer l'atac final i que si moríem, moriríem per la pàtria, tots vam dir per la pàtria i vam atacar.
Estava per damunt de la lluita, pel que sembla els monstres tenien un líder molt fort, llavors em van dir que havia de sobrevolar tots els monstres amb un caça i disparar-li per l'esquena perquè era el seu punt dèbil llavors vaig arribar i el vaig veure era gegant el vaig passar, em vaig girar i vaig disparar; el vaig donar de ple! Va caure mort en el terra llavors va passar una cosa molt estranya tots els monstres es van morir, vaig aterrar i em van rebre com un heroi, em van donar la insígnia d'or i fins i tot el general de l'exèrcit especial espanyol em va dir si volia entrar, però em vaig quedar amb els meus amics.
Categoría de 8 a 12 años. Fedac Horta