Invisible
Un dia, no era un dia del tot normal, sinó millor, avui agafàvem entrades de tren cap a Paris!! La meva germana no ho sabia estava a casa de la meva àvia sense saber el que fèiem. Em vaig despertar amb molta il·lusió i amb ganes de marxar, per a esmorzar vaig menjar un gofre i estava boníssim. Vam sortir de casa i vam anar al metro, durant el camí vaig saludar alguns amics del col·legi, però era com si no em veiessin, però si m’escoltaven sense saber on estava, no li vaig donar després, la gent no es movia com si no hi hagués un terratrèmol va ser molt rar, però vam seguir, li vaig dir els meus pares, però van dir que importància i vaig continuar amb els meus pares.
Al metro em vaig començar a preocupar, ningú em veia, només els meus pares, era súper rar i els vaig dir a ells, van reaccionar dient-me que era una imaginació meva. No se jo ho veia estrany que ningú em mires. En baixar a sants estació vaig sentir un terratemblor de 2 segons i de sobte va parar i va seguir no digui ximpleries. Amb la il·lusió que jo tenia. La de l'estació va dir -Voleu 2 entrades de tren?- però jo estava allà, els vaig dir als meus pares i van dir que jo estava allà i els va tractar com si fossin uns bojos del cap perquè no em veia. Van agafar el mòbil i m'ho van donar i ella pensava que el mòbil estava volant i se'n va anar corrents, es van quedar sense entrada i van anar a una altra estació per agafar-lo i sense dir que estava allà. Després vaig veure coses com dibuixets en l'aire i els traspassava com si no hi hagués res. Ve manar a un centre policial i no em veien i amb el truc del mòbil van saber que estava allà. Van intentar saber que passava, però no ho van saber, més tard estàvem arribant a casa i veia monedes de cèntims, però no les veient els meus pares, però just pensava en els cèntims i apareixen no sé que passava, però era raríssim i ja estava una mica fins als nassos. En acabat vaig pensar en gelats i va vindre una food truck d'aquestes, però els meus pares no la veuen, vaig comprar el gelat i no el veien els meus pares, però estava molt bo, no see que passava, però estava espantat i alegre a la vegada, ningú em veia però es complien els meus desitjos. És preocupant o no, no entenc res i els meus pares menys, ve manar p
Vam anar a veure els tios aquests que llegeixen els pensaments i parlen amb fantasmes, i si em veia, increïble, com pot ser que només em veuen 3 persones, va parlar amb mi i va dir que no em passarà res demà al matí, no la vaig creure, i a més deia que estava parlant amb la meva invisibilitat tan rara, una vegada ha dit que va parlar amb el déu de la invisibilitat i vaig pensar “Que sort que cobra per dir mentides i dir coses més rares que un gos verd” i va continuar dient coses rares, o sigui, ximpleries. Tornant a casa va passar alguna cosa molt estrany de sobte el meu millor amic, el Max, em va saludar, que estrany, només les persones que vull que estiguin amb mi sempre em veuen, que bona notícia, després el professor de mates no em va veure, que ve, vaig pensar en diners i va aparèixer a la meva butxaca 2 euros, suposo que tampoc en donarien molts, i vaig tenir una gran idea, el meu somni és anar a Disneyland paris i vaig pensar-ho, el meu pare li va sonar el mòbil, S’HAVIA ACCEPTAT UNA ENTRADA DISNEY!!! No m’ho puc creure, és increïble, però, m’he despertat tot era un somni, era impossible.
Categoría de 8 a 12 años. Fedac Horta