Dempeus
Els que l’han vist diuen que el gris de la ciutat Dempeus és diferent al de Denhaag o Dembosh. Que té una tonalitat que enamora. El seu gris lluent del fum dels cotxes, el seu gris platejat de l’asfalt (com si fossin perles). El seu gris enamora en totes les modalitats i tonalitat, he llegit al diari Ara.
Fins i tot el del tramvia.
A Denhagg i Dembosh (ciutats holandeses amb grans estacions de tren i targetes electròniques com la T-mobilitat, no hi tenen tramvia, a Dempeus es rumoreja que sí).
Ahir al tramvia de Barcelona vaig sentir unes dones dient que mai no havien anat a Dempeus, vaig pensar que jo tampoc.
Quan van baixar, va sonar la cantarella que ha entrat en vigor aquesta setmana: “Si viatges Dempeus, agafa’t! “
Jo vaig decidir agafar-me ben fort durant les següents 10 parades a veure si en baixar arribaria a Dempeus.
Però només vaig arribar a casa de la meva iaia, que em va explicar que no paren de trucar-li de Yoigo y que ella ja els ha dit que no li interessa la oferta perquè ella “no oye”.
A ella li encanta que li truquin cada dia els venedors de línies telefòniques, està fent un àlbum de cromos amb classificacions i categories segons la hora del dia que li truquen.
A ella li agradaria que li truquin Dempeus. Però a Dempeus va arribar el tramvia abans d’ahir, el telèfon encara no. Potser demà arribarà. Qui sap. Mentre, ella s'espera asseguda.