Primavera sota terra
El terra és moll. Potser plou, a fora? Però no fa fred… Senyal que falta ben poc perquè comenci a veure els peus de les persones. En fi, tinc gana, a veure què arreplego avui. Ahir vaig tenir tanta sort… A un nen li va caure un croissant a terra i vaig ser el primer de tots d'agafar-lo. Però, quan el terra és moll, he d’afanyar-me perquè perden el gust, les coses. I sembla que aquí, a la parada de Fontana, hi ha força menjar... Hauré de ser ràpid. Ja m’ho van dir els meus amics de Trinitat Nova, que si volia menjar, havia de baixar fins a Fontana, allà hi solia haver de tot. He d’admetre que m’ha costat arribar-hi, tots els camins i vies de metro són iguals a les fosques i m’he confós molt. Tan tranquils que vivim, a la zona nord... I és que, des que van fer la parada nova, tots passem gana. Massa net, que és tot! Des d'un principi m’ha semblat arribar-hi, perquè n’he vist molt de menjar, just sortir de la foscor. Però he vist tants ratolins fent cua i barallant-se per agafar sandvitxos, grans de raïm, caramels i patates fregides dels voltants de les escombraries que no he tingut prou paciència per veure si tenia sort i podia menjar-ne una mica. I resulta que, aixeco el cap un moment i veig que era a Passeig de Gràcia! Sort que he marxat a temps, perquè els meus companys de la trini ja em van advertir que allà ni ho provés. Es veu que pocs afortunats i afortunades poden arribar a menjar alguna cosa d’aquesta parada, tot i saber que sempre hi ha teca. És de les parades més sol·licitades de tota la xarxa de metro, suposo que deu haver-hi molta gent a dalt, no? El meu avi deia que, temps enrere, encara n’hi havia més, de menjar. I que no es barallaven entre ells i elles per aconseguir-ne. Però, cada vegada ens trobem que les parades són més netes, que hi ha més papereres i, en definitiva, la gent és més polida que abans. Quines coses... Si la brutícia fa goig! Bé, ja m'estic tornant a distreure com sempre i només em falta que em quedi amb la panxa buida altra vegada. De totes maneres, estic pensant que també m’han recomanat la parada de Llacuna, sobretot si em ve de gust una mica de peix. Diuen que n’hi ha molt, allà! Com també ho afirmen de la parada de Liceu, on hi ha menjar de tota mena. Alguns amics meus s’imaginen que a l’exterior hi ha d’haver alguna muntanya infinita d’aliments de tots colors, formes, olors i sabors. Viuríem tots i totes a dalt, si fos veritat! Ah, i el meu cosí em va explicar una vegada que va anar a la parada de Badal i va trobar sis barres de pa a les vies. A les vies! No va haver de córrer entre els peus de les persones per agafar res de les escombraries, quina sort. Abans m’han trepitjat la cua i he hagut d’amagar-me a una canonada per protegir-me... Va, prou d'historietes, a observar-ho tot amb molta concentració: un nen amb una llaminadura, una senyora amb un entrepà i una noia amb un grapat de cireres. A veure què cau, avui.