Correspondència
Ja no recordo les vegades que he perdut l'oportunitat d'envalentir-me i de regalar-te més que un breu bon dia. La teva mirada ferma em captiva, els teus ulls blaus m'embogeixen. Friso per poder pentinar els cabells curts arrissats que t'acomodes adesiara darrera l'orella esquerra. Gruo cada matí pel teu somriure, em deleixo per observar com abraces allò que tens entre mans. Atresoro aquests instants, quan ens creuem les mirades en el moment que pujo a l'autobús de bon matí al Parc de les Corts. No deixo cap segon de mirar-te. De reüll, el que em permeten les ulleres. De vegades, per badaire, ensopego mentre valido el títol de transport. Em sento maldestre quan, en guardar de nou la cartera, em punxo amb la vella xapa dels colors de l'arc de Sant Martí que porto enganxada a la bossa des de fa anys. Allargo els segons abans d'arribar a qualsevol seient lliure del bus, i així sentir-me més temps a prop teu. Ja fa dies que no aconsegueixo concentrar-me en la lectura. Em tens embadalit. Uns 15 minuts més tard, demano la parada i baixo a Av. Esplugues, mentre et busco pel mirall interior del 78 una última vegada. M'he acostumat a tu. M'agradaria explicar-te que m'han promocionat i que dilluns vinent ja no agafaré aquest autobús, però a tu segurament què t'importa, si no et deus haver fixat en mi. Et trobaré a faltar.
Ja no recordo les vegades que he perdut l'oportunitat d'envalentir-me i de retornar-te quelcom més que el salut quan puges a l'autobús al Parc de les Corts. Els meus ulls blaus et travessen cada matí per retenir-te en la memòria. Cada dia, sospiro perquè siguis a la parada 1377 a aquella hora primerenca. Ansiejo coincidir amb tu dins del bus. De l'emoció, no aconsegueixo dominar els meus rissos curts castanys. Somric per dins quan t'aclapares amb la bossa de mà, mentre valides la T-usual, i pateixo quan sembla que vas a caure. M'encanta quan fas veure que no mires, rere aquelles ulleres de pasta, i camines a poc a poc fins a un seient qualsevol. Tinc ganes de regalar-te una xapa nova de colors, perquè la posis al costat de la que ja portes i així et recordis de mi. El que sento és tan fort que alenteixo la marxa en tots els semàfors per no avançar-me de temps, i assegurar-me que pujaràs amb mi. Somnio que em vens a buscar al principi de la línia, i així tenim uns minuts per conversar. Les jornades que lliuro se'm fan eternes. M'agradaria preguntar-te sobre el darrer llibre que has llegit, baixar amb tu en el teu destí, i abraçar-te, però em dec al volant que tinc entre les mans, i també a la resta de passatgers. Avui és el dia, avui t'he de dir quelcom, perquè demà em canvien de trajecte, i de barri, i no et vull perdre.