EL TREN DE LA SEVA VIDA
Quan els trèmuls aerosols vitals van partir cap a la llum insípida i blasfema, tot va començar a tenir sentit.
L'aurèola luminiscent es va anar obrint pas, buscant entre les minúscules composicions musicals emeses pel profund buit de si mateixa.
En aquell instant el viatger va visibilitzar l'hora d'anar sota un arc de Sant Martí reflectit al tren de la seva vida.
Va pujar, s'assegué, va deixar el seu equipatge al costat d'ell i va entrar en un màgic somni del qual no va voler despertar.