Un viatge fantàstic
Estava esperant el Bus turístic de Barcelona, ruta blava a la Plaça Catalunya, i de cop i volta vaig tenir la necessitat d'anar al servei i ho vaig fer al conegut El Corte Inglés.
Quan vaig tornar l'autobús havia marxat, però una noia que també estava esperant em va dir: puc fer anar enrere l'autobús, jo vaig pensar que volia dir trucar-li i fer-lo tornar, però es referia a fer enrere el temps. I de sobte teníem l'autobús allà.
Vam pujar i just començar el viatge l'autobús es va transformar en una muntanya russa pels paisatges més bonics de Catalunya: vam pujar ben amunt i vam baixar ben avall… Realment era molt emocionant i divertit, quina emoció, quins paisatges, el temps era assolellat i les muntanyes estaven verdes, plenes d'arbres meravellosos! Tot era esplèndid i jo em sentia súper bé, plena i feliç i tots els passatgers del bus-muntanya russa vam veure moltíssims cabirols, ossos, guineus, era fantàstic veure tants animals lliures corrent pels boscos. No semblava que estiguéssim en l'any 2023. La temperatura era ideal, 20 graus, era tota una joia pels sentits. Ni a la millor Carta els Reis hauríem demanat tanta abundància de vida. Tot era perfecte.
Una veu pels auriculars ens explicava que d'un dia per l'altre tota mena d'animals havien poblat els boscos catalans i que les persones del voltant convivien fantàsticament amb ells, tots els rius estaven plens d'aigua fresca a dojo, sense contaminació i ple de tota classe de peixos. S'havia estudiat la qualitat de l'aire i era excel·lent, tot era natural 100% i l'ecosistema estava en plenes condicions de salubritat.
El viatge continuava sent molt emocionant, no només pel paisatge, sinó per totes les voltes que donava la muntanya russa per aquests fantàstics penya-segats. Quin país més meravellós.
Quan portaven una hora de pujades i baixades van fer una parada a una esplanada a Campdevànol. El conductor de l'autobús-muntanya russa va treure per menjar embotits casolans, pa de pagès, vi i aigua, i vam agafar forces. Tot era excel·lent. Durant la parada la gent era feliç recordant els bonics paisatges que havien vist. Vam pujar al bus per continuar el viatge, emocionats de fer-ho.
De cop i volta van aparèixer els núvols. No ho havia dit, però l'autobús era de dues plantes i jo era a la planta de dalt, que tenia el sostre descapotat, així que vam haver de cobrir el sostre perquè d'un moment a l'altre va començar a ploure, però quina manera de ploure¡ va ser deliciós. A l'auricular sonava una música lleugera per no interferir en el meravellós soroll de l'aigua caient. L'aspecte del paisatge era fascinant, una mescla entre bonic i aterridor alhora, hi havia tanta força en aquells llamps i trons que de sobte ens van assaltar! Però la Natura és així. També ho vam gaudir. Vam veure famílies d'animals amagant-se als arbres, els peixos nedant plàcidament a l'aigua, una aigua il·luminada pels llamps.
Veure córrer l'aigua entre els camps era encantador, quina quantitat d'aigua! A dintre del bus tot era perfecte, quin goig poder estar segur i cuidat veient la pluja caure.
De la mateixa manera que va començar a ploure, va venir el sol un altre cop i en qüestió de segons tot es va assecar. Els animals van tornar a sortir a córrer pels camps i entre els arbres, el sol ho va inundar tot de llum i una suau calor i l'auricular va tocar: "My Universe" de Coldplay.
I dues hores més tard vam arribar de nou a Plaça Catalunya i em vaig despertar. Tot havia estat un somni meravellós.