Un bitllet senzill, un viatge inspirador
La Sílvia era una escriptora a la recerca d'inspiració, feia temps que havia publicat la seva primera novel·la que havia esdevingut un èxit. Havia estat escrivint històries des que era una nena, però darrerament s'havia quedat sense idees. Desesperada, va decidir enfilar-se a un dels autobusos a l’atzar preguntant-se on la portaria i amb l'esperança de trobar inspiració en el paisatge urbà.
Mentre estava a l’autobús, va decidir parlar amb ChatGPT perquè l'ajudés a generar algunes idees per a la seva propera història. No obstant, després de diverses respostes, la Sílvia va sentir que les històries generades per la intel·ligència artificial eren insuficients i no complien les seves expectatives.
Aleshores, va decidir deixar el seu telèfon de banda i mirar per la finestra de l’autobús. La ciutat semblava estar movent-se davant dels seus ulls, i ella va començar a imaginar les històries que podrien estar succeint als llocs que passaven per davant de la seva vista.
De sobte, una parella de gent gran va pujar a l’autobús i es va asseure al seu davant. Semblaven feliços i enamorats, i la Sílvia es va imaginar una història d'amor que havia estat intentant escriure des de feia temps. La història seria sobre un home gran que va perdre la seva dona i que es va retrobar amb l’amor al tramvia. A la seva història, aquesta trobada fortuïta l’ajudaria a recuperar la il·lusió i l’esperança, proporcionant-li la força necessària per reprendre la seva vida i continuar vivint (que no és el mateix que sobreviure). La Sílvia va decidir que la seva història giraria entorn de la il·lusió, un factor clau que motiva a les persones a visualitzar, a projectar i desitjar allò que volen viure. La il·lusió entesa com el combustible de la vida.
La Sílvia es va apropar a la parella per preguntar-los sobre les seves vides i les seves aventures i, de sobte, es va veure tornant a escriure a la seva llibreta mentre la parella d’avis compartien les seves històries. S'adonà que havia trobat la inspiració que havia estat buscant i que no necessitava dependre d'una màquina per escriure històries creatives.
Quan va arribar a la seva parada, la Sílvia es va acomiadar de la parella i va sortir de l’autobús amb un somriure a la cara. Havia après una lliçó valuosa aquella tarda: encara que la tecnologia pot ser útil en molts aspectes, no hi ha res com la imaginació i la creativitat humana per crear històries úniques i emocionants. Hi ha coses que la tecnologia mai podrà viure, ni sentir. La Sílvia també va aprendre que la xarxa de transport públic no era només un mitjà de transport, sinó també una font d'inspiració i de trobades inesperades.