Mataronina
Estàs amagat darrere uns auriculars quan criden el teu nom, aixeques el cap i somrius un pèl. S'asseu al teu costat i quan el metro arrenca, ella cau sobre la teva espatlla. Et parla de la pluja del cap de setmana, del que té pensat sopar avui i d'aquella nit a la Cerdanya. Tu només escoltes, per un moment alces la vista i veus que la gent la mira o us mira, i tots paren atenció. El senyor del diari ha apartat els ulls de les notícies. I la vella del carretó us observa encantada. Et fa riure la situació.
Rius massa fort i ella et pregunta per què rius. Busques una manera de no haver-li d'explicar el que t'ha passat pel cap i menteixes. Li contes que quan estàs nerviós rius. Et respon que és molt "mono" i tu seriós li dius que és la teva maledicció. Et mira estranyada i li expliques el que va passar en el funeral.
"Pujava les escales de l'església amb el meu pare, anàvem tard i es va entrebancar. El molt burro riu i diu: "Uff!! Quasi me n'hi en vaig com en Cinto." En Cinto era el mort. Jo i ell vam riure. Vam entrar i la missa ja havia començat. Ens vam posar al davant de tot. I el mossèn digué: "I Jesús marxà, se n'hi va anar..". No va poder acabar perquè l'idiota que tens al davant va riure i vaig riure fort. Em van fer fora."
És llesta. Et diu que vas riure per un fet graciós no perquè estiguessis nerviós.
"Més tard l'Isidre, l'amic d'en Cinto, em va cridar per renyar-me. Ara sí, nerviós, reia mentre demanava perdó."
Riu i rieu. I tot el món la mira, tots busquen trobar els seus ulls sobre seu. Et posa la mà a la cuixa i creues la mirada amb l'home del diari, sembla que somriu. Ara ella et pregunta si estàs amb algú. Li dius que no i la vella del carretó us deixa de mirar. T'explica que no li va bé amb el xicot i no pots evitar alegrar-te'n. "Tot anirà bé", dius.
S'aixeca, es posa bé els cabells, un petó a la galta i una abraçada són el seu adéu. Abans de baixar diu:
"Que vagi bé, records a casa"
Et dol veure-la marxar. A casa els records no arribaran, ja que ja estan cansats que parlis de la mataronina. Tampoc saps si anirà bé, però vas prometre als teus amics que ho intentaries. El del diari et mira poc convençut del que ha viscut i no et diu res, la del carretó intenta fer-te un somriure i li surt una ganyota. Aixeques el cap i veus a la pantalla que fa tres parades que havies de baixar. El seu perfum se t'ha quedat a la roba, i somies en no tornar mai a ensumar la seva fragància per descobrir que no es troba a la seva pell.
Recolzes el cap a la finestra del vehicle, observes el sostre i et sorprens pensant que el millor que et pot passar és anar a dormir amb en Cinto abans que haver-la de tornar a trobar al metro.