El drac d’en Jordi
Quan es va despertar, el dinosaure encara era allà. Ràpidament, el Jordi va recollir el mòbil de terra i, mig arrossegant-se, es va arraulir a un racó al costat de l’escala de la sortida del metro. Amb moltíssimes dificultats, va intentar controlar la respiració, però notava com el cor li bategava desfermadament dins del pit i sentia com el pànic se'n tornava a apoderar. No es volia tornar a desmaiar, així que fent un esforç enorme, va recordar els exercicis d’autocontrol apresos de la terapeuta que l’havia tractada feia anys, quan li van diagnosticar herpetofòbia: por incontrolable als rèptils.
Van transcórrer almenys deu minuts fins que el Jordi tornà a reconnectar-se al món que l’envoltava. Vagament, encara sentia els brams del dinosaure i tot de crits de persones que venien de l’exterior de la boca del metro. No obstant, alguna cosa no encaixava... Com podia ser que no hi hagués ningú més al seu voltant? I per què eren tan repetitius els rugits del monstre?
Tot i que la por encara li encarcarava els músculs, va reunir forces per arrossegar-se fins al costat de l’escala on hi havia la bèstia, va allargar el braç -que encara subjectava el mòbil- i, traient-lo uns centímetres per la cantonada, va fer una foto i va sortir corrents en direcció contrària, cridant amb totes les seves forces. Uns metres més enllà, es va topar de cara amb una empleada de TMB que, amb una barreja d’estupefacció i reprovació, el va aturar en sec. Quan la dona va aconseguir calmar-lo, el primer que va fer fou demanar-li explicacions de per què sortia d’una zona que havia estat tancada feia uns minuts a causa d’un accident a l’exterior. Clarament, ni el Jordi havia vist l’empleada que dirigia els viatgers cap a una altra sortida -perquè anava mirant el mòbil mentre sortia del metro-, ni l’empleada l’havia vist a ell perquè s'havia despistat uns segons mentre es discutia amb un turista.
Llavors, el Jordi recordà la foto que acabava de fer i, mirant-la mig de reüll per no tornar a patir una crisi, va entreveure les siluetes d’uns atlètics bombers que asseguraven amb unes corretges de colors llampants la rígida figura d’un enorme rèptil.
Aquella mateixa tarda, tots els mitjans de comunicació es feien ressò de la hiperrealista reproducció animada d’un drac de 5 metres d’alçada que havia bloquejat una boca de l’estació de metro de Liceu en caure-hi accidentalment mentre una grua intentava pujar-lo a un camió l’endemà de Sant Jordi.