Els que ens queda
Quan me'n vagi de Barcelona trobaré a faltar el teu somriure, les teves mans, la teva olor, la vermellor de la teva cara quan et deia que eres preciosa però sobretot, la teva indiferència quan perdíem el metro, perquè en aquells moments sentíem que el temps era nostre.
Encara recordo detalladament el dia que et vaig conéixer; tu vas entrar al vagó de l' L3 agitada, amb pressa i vas recollir el que vas poder del teu cabell en una cua, i amb el moviment vas escampar el teu perfum, que inundava tot el metro en una olor dolça i càlida que em va deixar sense paraules. Quan vas seure al meu costat vaig sentir que podies escoltar els batecs del meu cor accelerats i arrítmics, tot i que no et van aturar per apropar-te a mi . D'alguna manera, a partir d'aquell moment vas aconseguir que el metro deixés de ser monòton i esdevingués un espai segur, ple d'esperança i somnis, somnis per complir juntes.
Ara que me'n vaig de Barcelona desitjo d'alguna manera que el metro es converteixi en una gran caixa forta, que conservi intactes i tingui cura dels records amb tu: la primera vegada que ens vam agafar la mà; quan et vas quedar adormida a la meva espatlla; el cop que vam haver de baixar dues parades abans perquè no podiem resistir la tentació de besar-nos, i a tu et feia vergonya perquè el vagó anava ple; la por irracional que sentia en imaginar que un dia et perdria, i que ara es torna racional.
D'alguna manera desitjo que quan torni res no hagi canviat, però sé que no serà així perquè tu ja hauràs marxat i només em quedaran els records. I és quan penso en totes les històries d'amor amagades que hi ha a l' L3; en totes les promeses que s'hi han fet i que mai s'han acomplert i en totes les mirades i les mans que s'hi han tocat. L3 ha estat l'escenari de grans històries d'amor com la nostra i de finals d'històries d'amor com la nostra.
Tot i que marxo ,Carla, i totes dues ens perdrem en camins separats, sempre ens quedarà Barcelona Sants, com aquella pel•lícula que vam veure, però aquesta és la nostra. T'estimo, Carla.