Xocolata
En aquella línia 11 del metro no hi havia conductor. Des del primer vagó es veia l’avanç veloç de la màquina que il·luminava el túnel. “És com viatjar per un budell!” vas dir. “Sí” Vaig apropar-me als seus llavis tendres: “Som dos bombons de licor que la ciutat acaba d'assaborir i tu ets la cirera”. Dos anys després ens vam casar i vam tenir un bebè de color xocolata que ens va fer molt feliços.