QUIQUE I HELENA
Hola, Quique,
Des que ens van separar fa molt de temps que no sé res de tu. Bé, suposo que és natural i que és el que s’espera de dues persones que han compartit tantes coses però que arriba un moment en què hom té ganes de posar terra pel mig. Si t’he de dir veritat, al llarg de tot aquest temps he pensat sovint en tu.
T’escric aquesta carta perquè marxo. Marxo molt lluny, a l’altra punta del món, a Austràlia. Potser de tant en tant tornaré per aquí i, no ho sé, potser, si vols, ens podríem veure. Però només si tu en vols. Perquè no vull que pensis que necessito revifar les brases d’aquella història que vam tenir tu i jo. Ho sabré si em respons aquest breu missatge.
Recordes com ens dèiem adeu? “Llamp de llamps!”, com el vell Haddock.
Helena
---------------------------------------------------------------
El Quique acaba de rebre una carta de l’Helena. Com és costum en ella, en un sobre rosa. No la vol obrir de cop, però. Tant de temps! L’agafa i baixa al Metro. A l’andana de l’estació la treu, l’agafa, la palpa, l’acarona, sense atrevir-se encara a obrir-la. Mira la gentada que espera el pròxim vagó, com si volgués esbrinar en les seves cares el contingut d’aquesta carta misteriosa. Què li voldrà dir, després d’aquell comiat tan trist?
De nou agafa la carta, la torna a guardar a la butxaca, la torna a treure. Obrir-la ara seria com obrir de nou aquell capítol de les seves vides. Aquell tros de vida que tenia guardat a la recambra de la memòria. Dintre seu, un munt de sentiments contradictoris: desig i por, ganes i recança.
El brogit del tren entrant a l’estació el fa despertar de les seves cabòries. La gent s’amuntega esperant que els vagons s’aturin. En aquell moment, un nen que té pressa li fa una empenta. Segurament vol entrar el primer.
I llavors la carta que porta a les mans se li esmuny, s’escola per l’escletxa entre el vagó i l’andana i cau a les vies. Mai més sabrà què li deia l’Helena. Qui ho sap? Potser aquella carta que ara jeu en el cementiri de les vies del tren li hauria canviat la vida.