La meva constant
Hola...
No sé com començar a escriure’t això, però faré l’esforç.
És curiós perquè cada dia agafo el mateix metro, a la mateixa hora (7:55 am), a la mateixa parada (Navas) i mateixa porta (la d’enmig, que va més buida) i cap al mateix destí (Hostafrancs) i tu ets l'única variable de totes que sempre sembles diferent. No parlo de l’aspecte físic només, sinó que cada dia sembla que predomina una emoció en tu diferent: enuig, preocupació, incertesa, por, tranquil·litat... La meva preferida és, sens dubte, alegria.
Cada dia sembles una persona diferent, com si l’emoció et canviés la forma de veure la vida i d’afrontar-la: a vegades que el metro vagi ple de gom a gom t’atabala i vols arribar ja a la teva parada i d’altres sembla que t’agrada no sentir-te tan sol en aquest món, i comences a imaginar tot el que pots tenir en comú amb els altres. Fins i tot, crec que fins i tot agraeixes estar envoltat i així ningú et para atenció.
Però ja veus, tot i ser hora punta en l’L1, no passes desapercebut per a mi. Ets part de la meva rutina, imprescindible en el meu dia a dia. Et veig i sento tranquil·litat, perquè tot està bé i no hi ha res fora de l’ordinari. Sí, em dones pau perquè ets una constant invariable tot i que em plantegis un misteri. Potser també això té a veure, ja que evites ser monotonia; ets tu, però no sé quin tu seràs avui i això em genera curiositat i energia per no adormir-me, però tampoc massa adrenalina per obsessionar-me i passar-me la parada o no poder-me concentrar a la feina.
Bé, només volia dir-t’ho i així agrair-te el que fas per mi cada dia sense ser-ne conscient. I proporcionar-te una lectura lleugera mentre arreglen els problemes tècnics del metro. I si aconsegueixo que l'alegria sigui el que predomini per sobre de la ràbia,avui ja serà una gran victòria per a mi.
No et molesto més, perdona si t'he molestat, incomodat o sorprès.
Sorprès de manera negativa, és clar. Si ha sigut positivament, oblida la frase anterior. Vull dir, la de dalt.
Millor oblida-ho tot, si us plau.
Signat: El noi de l’abric verd.
PD: Espero que sàpigues qui sóc. Jo i el meu abric verd també som una constant.