MÚSICA AL METRO
L’acordionista regala la seva música als usuaris del metro a l’estació de Les Corts i aquella dona ho agraeix. El seu pare ha sofert un infart, està ingressat i va a veure’l. Sap que ha de fer un transbordament per arribar a Hospital Clínic i els cartells l’orienten: baixa a Sants Estació i busca el camí cap a la Línia 5. Al passadís hi ha un altre músic tocant el violí. No hi enten massa però creu que és música clàssica.
L’adagio que sona no distreu un home que va camí de l’oficina, on es veurà amb un col·laborador que porta dos anys a l’empresa, enllaçant contractes temporals. Avui li ha de comunicar que l’acomiaden. És un bon treballador i si per ell fos el mantindria, però el gerent li ha dit ben clar: hi sobra gent, no té contracte indefinit i és el que porta menys temps a l’empresa, així que... Sap que que té dos fills petits i que està pagant la hipoteca. Li sap greu enviar-lo a l’atur, però no queda més remei. Quan a Paral·lel baixa del vagó està molt capficat però sent, com de lluny i sense fer gaire cas, el cantant de música melòdica que amenitza el pas dels vianants.
Pel davant del músic hi passa una dona pensativa. Per una banda està alegre: el ginecòleg li ha confirmat que està embarassada; però també li ha dit que són dues les criatures que venen i això trenca els plans que ella i el seu home s’havien fet. Ja tenen un fill i un altre els hi venia de gust, però… dos! El sou del marit no és res extraordinari, arriben a final de mes estant-se de moltes coses. I ara serà més complicat! Camí de la Línia 2 sent una música suau i agradable, diria que és una nana, i li fa somriure pensant en aquelles dues vides que s’estan formant. És curiós, però quan arriba a Clot ja veu les coses més clares i allà sent una nova música tranquil·litzadora que una jove fa sortir de la seva flauta.
Un senyor gran s’atura davant de la flautista. Bach és el seu compositor preferit i segueix mentalment els compassos que coneix tan bé. Era violinista a una orquestra fins que es va jubilar. Encara enyora aquella època, els viatges i els petits èxits. Tocant l’home es transformava i les notes, que havien estat presoneres dins de l’instrument fins que ell les alliberava, ja podien volar lliures. Somriu a la flautista, saluda mentalment en Bach i segueix el seu camí amb nostàlgia. Quan arriba a La Sagrera i baixa sent una altra música coneguda, una havanera.
Sense saber-ho, pel passadís es creua amb un home capficat dins dels seus problemes. L’oncòleg li ha confirmat que té càncer de còlon. Càncer! Als 52 anys és massa jove per morir! Com enfocarà la vida que li queda? Què serà de la seva família si ell mor? Com seguirà endavant la petita empresa familiar? Són tantes les preguntes i tan poques les respostes! Es fixa en una música que sona quan va cap a la Línia 5. És una havanera i recorda la lletra vagament: t’estimaré fins a la mort…. La mort! Sembla que tot gira al voltant del mateix!
Una dona cega i el seu gos pigall baixen a l’estació d’Horta. És fàcil per a un invident viatjar en metro perquè anuncien les parades per l’altaveu. Pensa en la seva filla, que ha acabat la carrera de farmàcia i encara no ha trobat feina. Però no cal perdre l’esperança; segur que d’aquí poc la veurà (és un dir!) despatxant medicaments darrera d’un taulell. Passa pel davant d’uns músics que toquen jazz. Li agrada i decideix parar-se una estona per escoltar-los. Soc cega, pensa, però afortunadament no soc sorda i puc gaudir de la música!