El drac de ferro
Com si d'un conte de L. Frank Baum es tractés, recordo el dia que vaig conèixer aquell meravellós monstre. Barcelona, tan dividida pel rebombori diari , acull un nou ciutadà d'origen francès que canviarà tota la societat.
Vaig anar amb la meva família a la benvinguda d'aquest desconegut, el qual es negava a sortir a la superfície i feia que nosaltres ens endinséssim en un forat misteriós. En aquells moments, mai no hauria imaginat el que ens vam trobar sota el nostre sol; una munió de curioses i curiosos com nosaltres ocupaven el cau de l'encara desconegut monstre.
Havia sentit a parlar d'ell i de la infinitat de possibilitats d' aquest misteriós ésser que corria de boca en boca. No només entre les barcelonines i barcelonins ,sinó per darrere dels colossos verds que protegien la ciutat ja s'havia estès el rumor de l'esperat resident, però no fou res comparat amb el que vam trobar-nos dintre del seu amagatall. Va ser aquell el moment en què vaig veure una tènue llumeta que cada vegada es feia més forta a mesura que el monstre decidia sortir del seu covil; un drac de ferro i metall increïble es trobava entre nosaltres, amb uns ulls de foc que no es consumien i una bellesa inigualable a qualsevol personatge dels contes de fantasia que envoltaren la meva infantesa. La meva imaginació mai hauria pogut arribar a crear una imatge semblant del drac de ferro; tot i que presumia de solemnitat, era acollidor i amigable una vegada es tenia el valor de ser-hi a prop.
Totes les criatures que van endinsar-se en l'amagatall del drac de ferro, com si es tractés d'una coral, mostraren amb un mateix so la solemnitat de la meravella que tenien al seu davant, tothom alhora, amb el mateix to. Va ser en aquell moment quan vaig deixar de costat el meu amic de ferro i vaig observar la gentada; tota la societat barcelonina junta per primera vegada. Mentre que a la superfície les persones estaven dividides pels diners i fums dels colossos grisos, endinsades en les seves ocupades i feixugues vides, sota l'amagatall del drac de ferro tothom feia gresca; des dels treballadors i treballadores dels colossos grisos fins a les fades de grans barrets que ocupaven palaus de ferro, totes elles i ells allà s'oblidaven de les seves diferències i només veien les seves similituds.
El drac de ferro va rebre diversos noms al llarg de la història com el de Gran Metropolitana o abreujat Metro, però no hi ha cap dubte que la seva arribada només es pot descriure amb paraules com avenç, comunitat i, sobretot, felicitat.