Vigilant de metro
Els caps de setmana el jovent es mou en metro per la ciutat en sortides nocturnes.
En Martín era un vigilant que treballava per la ciutat quan molts veïns dormien, el seu horari s'acabava a les 0:00, amb el seu company Quim. Bregava sovint amb alguns comentaris despectius d' usuaris que ells mateixos o d 'oïdes havien tingut una mala experiència sota la ciutat amb ells, per alguns tenien mala fama.
La nit del divendres sant de fa un any ells dos es trobaven a l 'estació de plaça Catalunya ,hi havia un grup de nois d'entre 20 i 25 anys, tres parelles que venien de sopar, i dues famílies amb 4 nens.
Martin:
-Quim , tant de bo es mantingui aquesta tranquil·litat fins a les 12
Quim:
-Sí, avui l' estació sembla una bassa d oli.
Baixant les escales atropelladament va aparèixer un grup d 'estètica punk cridant lemas contra l 'ocupacio d' un edifici del passeig de Gràcia, escopien a la via i portaven llaunes de cervesa a manta. Els vigilants es van tensar només de veure'ls i es van posicionar en un primer pla per davant del grup d universitaris.
Un del grup antiokupes aleshores va empènyer una parella i ell, en Julián, li va plantar cara a l' agressiva actitud d 'Eduardo.
J: Oye no podéis irrumpir en la estación como una manada de ....
E: Ei, disculpa , company, venim de defensar uns amics d'un desnonament aquí al costat.
J: Bueno, me parece bien, pero no tenemos porque pagarlo yo y mi pareja , no?
Eduardo mira els vigilants , que estan pendents del que fan a punt' d intervenir.
E: Mira , no vull embolics i no vull tornar a la presó, segur que hauràs tingut alguna mala borratxera col·lega.
Aleshores en Martín s 'aproxima a ells dos, tenien ordres d evitar conflictes innecessaris, la ciutat estava plena de congressistes d' alta volada i a part era època d' eleccions.
Martín: Bona nit, algun problema que no es pugui solucionar?
Julián: Nada grave, pero no se puede entrar en la estación como si fuera un corral.
Els membres del grup antiocupa aleshores , mirant primer en Ju Julián i despres en Martín i en Quim.
Eduardo:
-Nosaltres cada Setmana Santa hem d' evitar una desocupació a la ciutat, es tradicio.
Quim: Els usuaris del metro no venen de salvar el mon , només volen viatjar ràpid i confortablement.
Eduardo: Tranquil , col·lega, la meva germana és segurata i salva més el món que jo.
L' altra parella que estava a l estació s' apartava disimuladament d' ells, les cerveses seguien sortint de les motxilles miraculosament, com si també celebressin la setmana santa. Les famílies miraven la boca del túnel , en una espera massa llarga per acells.
Quim: Bueno , no ens compliqueu la nit, podeu desocupar les finques que volgueu sempre i quan sigueu respectuossos amb els usuaris del Metro.
Eduardo: Els seguratas sou mig maderos pero per respecte a la meva germana, sere formal avui.
Eduardo era el lider del grup, la resta de la colla, va asumir que s havia acabat la gresca insultant i tirant pedres als arros, l adrenalina ja anava de baixada, s havien desfogat feina una estona i al arribar a casa tenien un producte del marroc, fosc i lleugerament humid, que els diria fins aqui heu arribat avui
En martin i en quim van fer una respiracio produnda i en julian es va mirar amb la seva parella, i es van entendre de seguida.
El grup que havia entrat a l estacio com a un corral seguia cridant, i victorios vessava la cervessa a terra i a les vies, celebravan una victoria, d una finca d un propietari que potser estaria en unaltra estacio de metro esperant que el recollin per viatjar rapid i comodament.