El pas del temps
Feia uns quants anys que havia deixat enrere la rutina d'esperar a l'andana de plaça Catalunya que arribés el metro per anar a treballar. Però altre cop torna aquesta rutina, ara amb una altra mirada, han passat moltes coses que m'han fet créixer i canviar, però la rutina i les sensacions seguien sent les mateixes. Primera hora del matí, molta gent caminant amunt i avall per l'andana del metro, i molt silenci, a primera hora del matí les paraules són ben escasses, la gent, adormida, camina concentrada en arribar a l'hora a la feina. Cada dia gent diferent ,però la mateixa rutina, fins arribar a Paral·lel. Allà sembla que no ha passat el temps, és com estar a casa, transbord cap al funicular, cada dia la mateixa hora, la mateixa gent, l'única cosa que evidencia el pas dels anys són els infants que pugen cap a l'escola, cada cop són una mica més grans.
Els viatges de metro del matí em fan pensar, penso en la rutina, les persones, la ciutat, les emocions, cada dia el mateix pensament, som feliços? No ho semblem... semblem formigues, tots en filera, en silenci, carregant les nostres bosses, segurament amb papers de feina, el tàper del dinar, el llibre per llegir durant el viatge, o gairebé ni això, avui dia el telèfon ens absorbeix de tal manera que ni aixequem la vista per veure qui seu devant nostre, abans d'entrar a treballar ja estem contestant correus o escrivint el que direm a la reunió que tenim a les onze.
Tots seguim un mateix patró, a les grans ciutats el ritme de vida és frenètic, les andanes dels metros mostren perfectament el dia a dia, la rutina, l'esclavitud...
Fa molts anys que viatjo en metro fent el mateix trajecte, i quasi cada matí, els pocs segons que he d'esperar a l'andana del metro que arribi el comboi tinc el mateix pensament, però jo penso en mi, i soc afortunada, soc feliç d'anar cada dia a treballar a la meva feina. M'agrada la meva feina i cada dia tinc ganes d'arribar-hi, penso en les persones que m'envolten al metro i penso, espero que tothom tingui la mateixa sort que jo.