Despertar a través d’una bossa groga
Era un dia esgotador. Va pujar al metro i va decidir deixar caure tot allò que li pesava. Quan es va aixecar a la seva parada, no recordava que havia deixat la bossa a terra. Entre la multitud de gent, quan se'n va adonar, ja no hi era. Aquella bossa va acabar a les mans d'algú amb les ungles llargues, que, per temptació, va decidir endur-se-la. I que quan va arribar a casa, la va obrir i va descobrir que contenia no res més que llibres, i més llibres. Es va estremir. Furgant una mica més, va veure que hi havia un paper amb unes paraules ràpidament escrites: "Llibres de lectura breus per a l'alumnat de secundària."
Aquella bossa, groga, li va despertar la curiositat i va agafar un llibre (tot i que mai li havia cridat l'atenció llegir), però aquests llibres amb poques pàgines li van despertar l’interès i va voler donar-hi una ullada. Va escollir un llibret sense autor, on només deia: "Anònim". Però els llibres sempre han de tenir un escriptor, oi? - va pensar. Aquell dia va començar a llegir El Lazarillo de Tormes. D’alguna forma, es va sentir identificat amb la història, ja que, entre d’altres, mai havia sentit que hagués tingut una identitat clara. Moltes vegades havia qüestionat quin era el seu lloc en el món. La seva vida no havia estat fàcil. Va llegir les primeres pàgines.
Aleshores va pensar que potser aquest Lazarillo, des de la misèria, s’esforçava per tenir una vida més digna. I que aquest antiheroi podia ser més que un lladre. Era estrany, d’alguna manera llegint havia sentit que havia tapat alguns buits interns. Aquestes emocions li van causar ganes d’ escollir un altre llibre. I així, paulativament, li va agafar el gust de llegir i a entendre els missatges que deixaven les obres.
Com a professora, aquella noia de la bossa groga va perdre els seus llibres… però sense adonar-se'n va guanyar molt: va crear la motivació en un desconegut per començar a culturitzar-se i, així, desenvolupar en ell, el seu pensament crític i el seu creixement personal. I, com si fos una cadena, totes aquelles petites coses quotidianes de la seva vida van començar a tenir un altre sentit per a ell. Coses que potser no som capaços d’enllaçar, però que totes estan connectades.
Passats uns mesos, va decidir deixar la bossa amb els llibres a la porta de l'institut, doncs tenien el segell d'on pertanyien. I amb aquella xicoteta acció, el seu món va començar a canviar. I és així com va adonar-se’n que les accions repercuteixen de manera inesperada al teu voltant i a la de moltes vides. Totes aquestes reflexions li van fer replantejar que, per ser feliç, no havia de buscar les respostes fora, com al metro, sinó que tot es pot construir i cultivar des de dins.