La barra del jove assegut
L’Enriqueta és una senyora amb caràcter i acostumada a tenir la raó. Normalment, quan entra al metro, se li dispara el dispositiu crític de “que mal educada és la gent” cosa que li fa enviar mirades acusadores per fer sentir culpables els passatgers potencialment incívics.
Com cada dia, en obrir-se les portes del vagó, el seu interior crític i sarcàstic ha començat a descriure en silenci el relat dels "mal educats" d’avui. S’ha quedat dreta just al davant d'un noi amb auriculars i ulleres que no ha percebut les seves mirades viperines.
Aviat li ha posat títol al seu nou relat ‘Jove Assegut que Ignora a persona gran’, un possible anunci publicitari adient per ser penjat a la marquesina publicitària que hi ha a la part superior dels vagons de metro. També podria ser perfecte per a una vinyeta satírica com a crítica dels mals hàbits quotidians.
A mesura que s’ha embalat, un seguit de pensaments han anat fluint al seu cap:
"Segur que està enganxat a les xarxes socials veient vídeos estúpids”
"Aquesta jaqueta amb caputxa… ja demostra que és un que no pensa en ningú més que en ell mateix!"
"Mira’l, tan còmode! Assegut amb una postura gairebé perfecta...
Segur que no sap què és patir mal de maluc!
Ni tan sols m’ha mirat. Això ja és el súmmum!"
A la propera estació, el noi finalment baixa, fent un esforç evident per agafar-se a la barra amb les dues mans, l’Enriqueta el mira amb una barreja de triomf i alleujament. Però el que observa a continuació li desmunta tots els pensaments sarcàstics: el noi sembla tenir problemes d'equilibri i es mou amb dificultat, com si cada pas fos una prova d’agilitat en uns cavallets inestables.
L’Enriqueta, amb l’habilitat pròpia d’una jove que passa pantalla, canvia el títol del seu relat d’avui: "La barra d'aquest noi”, una vinyeta humorística per ser penjada a la tira publicitària del vagó, precedida d’un títol irònic que destaca el seu tema inicial, però que al final gira el sentit.
Abans d’arribar a la seva estació, refà el relat d’avui. La seqüenciació que imagina és “una senyora gran entra a un vagó considerablement ple, es queda dreta just al davant d'un noi assegut amb auriculars i ulleres que l’ignora. La senyora gran pensa "Quina falta de consideració". "Aquest jovent, només sap mirar el mòbil i ignorar la gent gran”. Així va el món!".
Però, quan el noi baixa, s’adona que té problemes de mobilitat manifestos i l’evidència li fa exclamar : “aquest pobre noi té més problemes que jo amb el maluc!".
L’Enriqueta conclou que acaba d’inventar una vinyeta humorística que podria encaixar perfectament en una campanya de conscienciació sobre empatia i comprensió al transport públic.
El que possiblement no sap l’Enriqueta és que el viatge d’avui en metro ha canviat completament el seu dia o pot ser, fins i tot, la seva manera de jutjar el món!
Voliaina