El viatge a Londres
Me’n vaig de viatge a Londres. Porto la motxilla desbordada de coses perquè mai tinc present que 4 dies en un equipatge de mà no caben fàcilment. Com si les meves pertinences no volguessin anar amb mi. O com si EasyJet volgués que li pagués més per una maleta facturada.
Volia anar a l’aeroport amb tren, però havia oblidat una cosa a casa i hi havia de tornar. Ja no arribo al tren així que agafaré el metro. De pas compro un entrepà en un forn de pa i malgrat el disgust dels senyors de Ryanair, l’aconsegueixo ficar dins la motxilla. Són les 8 del matí, soc a l'L2, però no trobo lloc per seure. A aquesta hora acostuma a passar, però el panorama sempre canvia a la Sagrada Família, si ets prou ràpid, és clar. La gran ciutat va d’això.
Al metro normalment llegeixo, però ara faig d’escriptor i observo la gent. D’on trec la inspiració, sinó? Em crida l’atenció la senyora que tinc davant, té els ulls esquinçats. És perquè tinc alguna cosa a la cara o és la seva exoftàlmia? Merda, estem arribant a Universitat i jo havia de baixar a Passeig de Gràcia!