T-àsit
És el primer dia d’en Marçal a la ciutat de Barcelona, ahir va abandonar un petit i acollidor poble per estudiar de valent. Un amic el va dur al que serà el seu apartament.
- Quina gràcia tu, aquí pinten els carrers!
Li esperen dies durs i ell es pensa que està preparat.
Com a bon nouvingut a Barcelona, es disposa a fer ús dels Transports Metropolitans de Barcelona, concretament el metro. Només té 19 anys, així que, després de barallar-se uns 25 minuts amb un robot vermell ha aconseguit extreure el que serà la seva primera T-Jove. Està ple de joia, li esperen aventures trepidants amb aquells vehicles metàl·lics que el mouran per tota la ciutat.
Ha esperat el temps marcat en verd i uns 16 segons abans d’arribar a zero ha aparegut “ENTRA”, deixant-lo amb un final inconcús. De sobte arriba un enorme comboi que el durà al seu primer destí.
En entrar s’ha assegut al costat d’un noi que l’ha mirat amb desconcert. De seguida ha vingut en Tomàs, un Guardià del Civisme amb anys d’experiència al càrrec. Ha clissat en Marçal tan bon punt ha posat una de les seves botes enfangades al vagó.
- Disculpi, podria fer el favor d’asseure’s al seient del costat?!
- Perdó? Tinc una T-Jove, li ensenyo?
- El passatger del Transport Metropolità s'asseurà a la màxima distància possible dels altres. Només ocuparà la posició adjacent a un altre passatger si no hi ha altra opció viable!
- Ooh… D’acord.
- Està vostè als Transports Metropolitans de Barcelona!
Buit de paraules i cohibit per la situació s’ha mudat al seient del costat. Buscant una mica de comprensió, ha mirat perplex a la passatgera del davant uns segons, ella li ha dedicat un d’aquells somriures que costen anys d’entendre. En Tomàs ha tornat esperitat, no havia vist mai quelcom tan irregular.
- El passatger del Transport Metropolità no mirarà fixament a un altre viatjant durant un període superior a l’estrictament necessari per jutjar-lo superficialment!, estipulat en 1s amb pròrrogues de 0,2s si hi ha elements fora del comú!
- D… d’acord, disculpi…
- És que no té un telèfon mòbil?!... Està vostè als Transports Metropolitans de Barcelona!
No fa ni 2h que s’ha llevat i en pobre Marçal ja està enfonsat. I enfadat, ningú li ha explicat aquelles normes.
El metro s’ha anat omplint de viatgers i un d’ells li ha captat l'atenció. Està corrent d’un agafador a un altre tot fent saltirons, com si provés una nova disciplina esportiva. Ell és un noi modest i ho veu fora de lloc, així que s’adreça a en Tomàs. Potser no ha estat massa amable, però ha demostrat ser un bon professional.
- Perdó, a ell no li dirà res?, amb mi no ha tingut miraments…
- Tot passatger del Transport Metropolità ignorarà en la mesura del possible als altres, només s’acceptarà la interacció per:
- Cedir un seient. Es permetrà dir: gràcies!
- Contacte físic derivat d’un sotrac. Es permetrà dir: ai, perdó...
- Necessitats mèdiques. És permetrà dir: ALGUN METGE?!
- Però…
- Està vostè al Transport Metropolità de Barcelona!
En Tomàs veu com al costat d’en Marçal, s’hi asseu la Bania, una dona procedent d’un país més fred que ha vist l’escena. Tanmateix, ho tolera i fa un pas enrere.
- Nano, al principi no és fàcil, però ja veuràs que tu mateix hi aniràs.
La Bania fa més de 10 anys que viu a Barcelona i el seu català ha nascut amb un accent que ha despertat la confiança d’en Marçal.
- Gràcies… però, d’on surten totes aquestes normes?, no ho entenc, la màquina no m’ha dit res en treure la meva T-Jove.
- Ai noi, ja són 100 anys que han demostrat que ha de ser així.